22 nov 2013 Competència gloriosa
Òscar Andreu i Òscar Dalmau són dos individus que contribueixen poderosament al manteniment de la salut pública, una funció sempre important i més en aquests temps de crisi i retorn d’alguns ocells. S’ha confirmat l’existència de centenars de persones que, quan escolten el seu programa diari a RAC1, La competència, han d’anar diverses vegades al lavabo perquè el riure els ataca de manera tan intensa i salvatge que -com diria Mohammed Jordi- les bufetes esclaten i cal procedir amb urgència total al que demana imperiosament la naturalesa. Servidor pot donar fe d’aquest interessant fenomen, la qual cosa he comunicat al meu metge de capçalera de cara a les incòmodes revisions de la pròstata que -tard o d’hora- arriben. Per què us explico tot això?
Abans d’ahir, els senyors Dalmau i Andreu van rebre el premi Ondas al millor programa de ràdio. En saber-ho, vaig celebrar el fet -com escriuria Joan de Sagarra- amb un malta per a les grans ocasions, servit com Déu mana. Quan vaig tenir coneixement que, a més, havien aprofitat el seu moment de glòria per defensar la immersió lingüística, vaig repetir ronda, tot brindant pel ministre Wert i la seva estampa. Vull aclarir -per si hi ha criatures a la sala- que sempre bec amb moderació, com recomanen les autoritats.
La competència va contra els tòpics més tronats de la psicologia recreativa catalana: és humor irreverent, crític i autocrític, incorrecte i proper, profundament domèstic i, per tant, universal, global i cosmopolita sense necessitat d’imitar Isabel Coixet. És la catalanitat indòcil que, en comptes de llepar-se les ferides i esperar trens perduts enmig del desert, estripa intel·ligent totes les costures de la pàtria, mig murri i mig desfibrat, i va, feliç, contra una tendència que és molt present en altres professionals de la broma mediàtica hispànica i/o indígena: la conya de final de curs que resulta ser un coet mullat i previsible. Dalmau i Andreu han trobat la inspiració perfecta en un punt quilomètric de l’enginy equidistant de Joan Capri i els Monty Python.
L’alegria dels competents coincideix amb un estudi sobre la situació del català que ha donat a conèixer l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El 95,2% de les persones que viuen a Catalunya entén el català, un 73,2% el sap parlar, un 79,1% el llegeix i un 55,8% el sap escriure. És un rècord històric de coneixement de la llengua des que es fan aquests treballs. A més, la població d’origen estranger és la que ha registrat els increments més elevats; un 82,1% d’aquesta entén el català, mentre que el 2001 la taxa era només d’un 61,1%. Excel·lent notícia. La competència lingüística i l’altra avancen amb normalitat i sense que la societat es trenqui, ans el contrari. Per això la ràdio ben feta en català ho està petant.