24 gen 2014 El Barça i els valors
Si jo em dediqués a l’assessoria de dirigents polítics, econòmics, esportius i similars, donaria -cobrant- el consell següent: faci les coses bé i, sobretot, no parli mai dels valors del seu partit, de la seva empresa o del seu club. Els valors, com diuen els militars del valor, els suposem. És evident que vaig contra corrent i per això em dedico a escriure i no em guanyo la vida fent de spin doctor, que és cosa que ha estudiat molt bé entre nosaltres l’amic Toni Aira. Quan els que tenen poder em parlen massa de valors, començo a sospitar. És un discurs que busca l’aprovació pública immediata en el terreny de l’autobombo moral, perquè -com sap qualsevol estudiant de primer de relacions públiques- això ven. Per això et pots trobar que -per posar un exemple a l’atzar- la companyia Renfe té un departament dedicat al que s’anomena la Responsabilitat Social i, a la vegada, dóna un servei de rodalia a Catalunya amb moltes deficiències. No vull saber quins valors té Renfe, és un assumpte que se me’n refot, només vull que els trens funcionin sense sorpreses desagradables i em portin puntualment a lloc.
El Barça és un club que té -se’ns diu i se’ns repeteix tothora- nobles valors. Els seus directius han insistit sovint en això dels valors. Molt bé. Entesos. Alguns amics socis també ho pensen i jo no sóc ningú per desmentir-ho. Ara, ¿és necessari repetir la cançó dels valors tan sovint? Ho dic perquè després, quan baixem al món dels mortals, les realitats de la vida, de la gestió, dels compromisos, dels patrocinis, dels contractes i de l’espectacle en general semblen desmentir tota la poesia dels valors i conduir-nos a la zona de la prosa més grisa, allí on no es responen les preguntes. Hauríem d’evitar caure en la mena de ridícul que va protagonitzar Florentino Pérez quan, per celebrar la Pilota d’Or a Cristiano Ronaldo, va afirmar que el portuguès “és un exemple per a tothom i per als nens”. Mare de Déu.
Desconfieu dels que parlen sempre dels valors com d’aquells que us repeteixen obsessivament que la seva producció de verdura, de vedella o de formatge és ecològica, sostenible, compromesa, etcètera. Menys xerrameca. Els valors es demostren amb les actuacions i la resta acostuma a ser literatura recreativa. No és un problema que només tingui el Barça, esclar. Aquests dies veiem com un partit polític que vol convertir-se en campió de la regeneració i que dóna constants lliçons d’ètica també està integrat per persones humanes i no per àngels ni per verges. I les persones humanes mai no som perfectes, per això cal ser prudents i respectuosos a l’hora de jutjar les presumptes relliscades de l’adversari o del veí.
Si vostè és polític, president de club, empresari o financer, no em parli més de valors, si us plau. N’hi ha prou que no em tracti com si fos idiota.