25 abr 2014 Turisme del PP
Si jo fos més jove, més cínic i més aventurer, m’oferiria d’assessor a la Moncloa i al PP perquè abordin amb més gràcia això que anomenem “el procés” i que -amb permís dels bascos i dels escocesos- no és altra cosa que el resultat lògic i natural de més de cent anys d’intentar convertir l’Estat espanyol -llegiu el Vicens Vives que ningú no cita- en un altre lloc, en allò que un optimista català va resumir, quan jo era petit, amb un eslògan molt bonic: “Hay otra forma de hacer España”.
Si jo fos més jove i tingués menys manies, trucaria a Madrid i vendria un curs sobre “L’art de viatjar a Catalunya”. Diu que aquesta mena de serveis són molt valorats, sobretot en moments de certa tribulació. El meu receptari miraculós consistiria a recomanar tot el contrari del que ara es fa. I què es fa? Turisme llampec. Darrerament, Rajoy i la vicepresidenta Santamaría han passat per Barcelona a fer el que la iaia en deia “un tat i fuig”: molt poques horetes, temps només per a unes fotos tipus casament. La tècnica és semblant a la dels viatges de turisme organitzat que pretenen que en menys de quinze dies coneguis tot Europa. “Si avui és dimecres, això és Barcelona”. Bé, en aquest cas, sempre (dimecres, divendres o dissabte) és Barcelona o l’àrea metropolitana. I sempre també, a les imatges, hi surt la senyora Llanos de Luna, que sembla que fa dies que no vigila les banderes dels ajuntaments. Però quin és el propòsit d’aquestes visites tan breus?
La qüestió no és fàcil d’escatir. Sobretot perquè encara es fa més obscura si tenim en compte que -en general i llevat de comptades excepcions- les esmentades personalitats es reuneixen i parlen només amb indígenes que acostumen a dir precisament el que aquestes figures volen sentir. Però no ens despistéssim pas. La qüestió és saber la finalitat d’aquests periples comprimits. Per conèixer la realitat catalana no serveixen, i tampoc semblen útils per generar simpaties. Misteri.
Hi ha qui diu que es tracta de visites colonials. No hi estic d’acord. Els colonialistes seriosos (penseu en els britànics) sempre han estudiat bé el territori que trepitgen i han tingut molt de respecte per la realitat. Aquí som -em sembla- davant de simple turisme de tot a cent, una indústria que acaba convertint tota destinació en un no-lloc on la gent es fa, a corre-cuita, una foto (una selfie, potser) per poder dir que hi ha estat. Catalunya, per a Rajoy i els seus ministres, és un no-lloc, concepte explicat per l’antropòleg francès Marc Augé. Per això els catalans som també una no-nació, un no-poble i una no-consulta. I per això hi ha qui detecta fractura social on només hi ha gent que passeja i compra llibres i roses. Val a dir que, també per al senyor Rubalcaba i el PSOE, Catalunya és un no-lloc, amb un no-partit socialista.