25 mai 2015 Complicació i advertència
Vam escriure fa molts dies que el procés sobiranista es complicaria si CiU perdia l’alcaldia de Barcelona, pel pes demogràfic i simbòlic de la capital catalana i perquè incrementaria –previsiblement- les tensions entre convergents i republicans. Trias ha estat superat per la candidatura de Colau, formació que assumeix teòricament el dret a decidir però que no té, entre les seves deu prioritats, res que s’acosti a les posicions independentistes de CDC, ERC i la CUP. A més, Barcelona en Comú no deixa de ser part –molt important- del projecte general espanyol que lidera Pablo Iglesias, com ha quedat clar durant la campanya electoral. Una eventual entrada de Bosch i dels regidors de la CUP en un govern d’esquerres de Colau no seria un fet irrellevant de cara als equilibris delicats dins del bloc sobiranista. Com afectaria això la cursa del 27-S?
Mentre CiU recula clarament a Barcelona i a l’àrea metropolitana, es manté com a primera força (en vots i regidors) al conjunt de Catalunya i revalida la majoria d’alcaldies que tenia, malgrat que les sigles pateixen un desgast que té diverses causes. ERC –tercera força- creix de manera destacada però menys del que suggerien els seus magnífics resultats de les europees (amb ensopegada a Barcelona) i la CUP irromp amb força en molts municipis. Això no obstant, el sobiranisme de centre-esquerra i el d’esquerra alternativa no aconsegueixen frenar l’onada de Podem i les seves marques locals associades, la qual cosa indica que les lleialtats nacionals de la ciutadania són més estables que no sembla. Sabrà llegir el món sobiranista aquestes dades com una advertència de cara als mesos que tenim per davant? Les disputes entre convergents i republicans han estat massa presents. Amb tot, hi ha una bona notícia per al sobiranisme: CiU, ERC i CUP obtenen, sumats, molts més vots que fa quatre anys, la qual cosa desmentiria el desinflament del procés.
El PP de Catalunya va adquirint un perfil cada cop més residual amb l’excepció de Badalona, mentre el PSC continua baixant, tot i que els socialistes conserven alcaldies tan importants com la de Tarragona i Lleida, i ciutats del cinturó com l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. C’s penetra en diversos Ajuntaments com a opció clara de l’unionisme, i contribueix a una fragmentació molt generalitzada dels consistoris. Els ecosocialistes obtenen resultats agredolços i dispars, en funció del tipus de coalició subscrita; allí on han anat en solitari han tendit a perdre paperetes en favor de les marques beneïdes per Podem.
En molts municipis no serà fàcil fer pactes per poder governar. L’art de la política local es complica mentre tothom escalfa motors per arribar amb bona cara al 27-S.