03 jul 2015 Una altra història grega

Es parla cada dia de Grècia en els mitjans de comunicació. I sembla que cal estar obligatòriament a favor o en contra dels grecs quan els grecs estan, alhora, a favor i en contra d’ells mateixos. Entre el 1967 i el 1974, Grècia va estar sotmesa a l’anomenada dictadura dels coronels, dins del gran tauler de la guerra freda, el mateix que va fer possible que la dictadura del general Franco durés tant i passés de ser un règim amic de Hitler a un govern amic dels EUA. D’aquells temps, recupero una petita història d’amor i periodisme, de política i poesia.

Oriana Fallaci, la gran periodista italiana que ens va mostrar de prop a molts poderosos del segle XX, aterra a Atenes el 23 d’agost del 1973 per entrevistar Alexandros Panagoulis, un dels principals dirigents de la resistència a la dictadura militar, autor confés de l’atemptat fallit contra el coronel Papadopoulos, que ha estat amnistiat al costat d’altres opositors. Parlen durant hores, intensament, la periodista ha d’agafar un avió cap a Bonn l’endemà. Panagoulis és un home esgotat per la presó i les tortures, condemnat a mort pels colpistes i viu gràcies a les pressions internacionals i a la por que fa donar un màrtir al poble. És socialista i republicà, marca distàncies amb els comunistes i és fill d’un coronel condecorat per diverses guerres. La periodista queda impactada pel seu carisma: “Parlava com un líder. I mentre parlava, fumava una pipa que, pràcticament, no es treia de la boca. S’hauria dit que la seva atenció estava molt més centrada en aquella pipa que en mi, i això li conferia certa duresa que intimidava, perquè no es tractava d’una duresa recent, és a dir, madurada en els patiments físics i morals, sinó d’una duresa nascuda amb ell”. Després afegeix: “Alhora era atent, amable i quedava com perdut quan, en un gir imprevist, com gira un fora borda llançat en línia recta i que de sobte gira per tornar enrere, aquella duresa es transformava en dolçor: captivadora com el somriure d’un nen”.

Oriana i Alekos s’enamoren. La Florència de Maquiavel, pàtria de la periodista, és refugi intermitent de l’heroi, que llueix bigoti gruixut, escriu poemes i és deu anys més jove que ella. Sobre ell escriu un llibre que titula Un home. La nit del Primer de Maig de l’any 1976, quan la democràcia grega ja ha començat a caminar, Panagoulis –llavors diputat al Parlament- mor en un accident automobilístic que molts consideren un assassinat encobert. Tenia en el seu poder documents comprometedors sobre diversos polítics que havien col·laborat amb la dictadura. En la primera entrevista que va concedir a la qui seria el seu darrer amor, Panagoulis havia dit “no em faig en absolut il·lusions de ser viu el dia en què se celebri la victòria, però crec de tot cor que arribarà a celebrar-se aquest dia”.