30 oct 2015 El ritu de l’OMS

Vinga va, ja hi tornem a ser. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens ha dit que les carns processades i la carn vermella poden causar càncer de còlon i de recte. Tot depèn, esclar, de la quantitat i la freqüència de la ingesta. No és la primera vegada que l’OMS ens avisa. No és la primera vegada que ràdios i teles criden metges experts per comentar la qüestió. I no és tampoc la primera vegada que els representants dels gremis concernits surten a parar el cop, relativitzant l’alarma i recordant que un bon entrecot a la graella o un entrepà de fuet ens faran més sans i més feliços. D’aquí a dos dies -com afirma la meva cansaladera- ja no se’n parlarà i els clients deixaran de mirar les hamburgueses com si fossin bombes o mata-rates. A parer meu, tot plegat només és un ritu que fem sense ni saber-ho.

L’OMS és una nova església que té com a déu la salut. No me’n queixo, només ho constato. Les seves inten­cions deuen ser més que bones. Però tota església necessita anar regant la creença mitjançant el ritu, per tal que la fe no es perdi ni es panseixi. Repetir el missatge és essencial. Atès que la fe fa servir narratives que simplifiquin, els directius de l’OMS han de posar sota el focus -de tant en tant- l’anticrist, el maligne. És propaganda per salvar els nostres cossos, ni més ni menys. El nou Llucifer pren la forma de botifarra, de filet o de tall de bacó, i ho dic sense voler fer cap joc de paraules fàcil emparentat amb el paganisme. Si el bacó està massa cremat, el pecat és mortal. Vist que les forces del mal ens encerclen des del supermercat i la botiga de la canto­nada, el ritu es fa a les capelletes ­mediàtiques com abans es feia a missa de dotze.

“Així, doctor, l’entrepà del berenar del nen pot ser de salami o no?”, pregunta la presentadora-mare mentre l’audiència sap que el metge convidat -que és humà i una mica agnòstic de la religió de l’OMS- dirà que no n’hi ha per tant i que només es tracta de menjar amb moderació i amb varietat. Estem salvats! Anem pel bon ­camí. I encetem una sobrassada sensacional que guardàvem pel dia que, finalment, el Parlament tingui el detall d’investir algú com a president, encara que només fos un maniquí reciclat dels magatzems Sepu.

Tots aquests rituals de l’OMS ja van ser resumits pels antics amb un lema que es pot aplicar tant als fu­madors compulsius com al ministre de l’Interior o als diputats de la CUP: “Res en excés”. Ara, hi he d’afegir que tinc un amic que darrere d’aquest xou hi veu una conspiració: anar ­preparant el terreny perquè aca­barem alimentant-nos només de cucs, es­carabats i mosques; de moment, el Parlament Europeu ja ha aprovat que els insectes passin a ser aliments de consum quotidià a partir de l’any que ve. Amb aquest pano­rama, un trist plat de bledes em semblarà pernil de gla.