ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Ni rei ni reina
3765
post-template-default,single,single-post,postid-3765,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

29 gen Ni rei ni reina

Les autoritats municipals de Barcelona han decidit que enguany li trauran protagonisme al rei Carnestoltes i apostaran per una versió femenina del monarca dels folls, l’anomenada reina Belluga, figura que -se’ns diu- ja existia al segle XVII. Segons llegeixo, darrere d’aquesta decisió hi ha les bones intencions dels que ens governen: “per reivindicar l’oblidat paper de moltes dones al llarg de la història”. Qui pot estar en contra d’una aspiració tan noble? En aquesta línia, per exemple, la Patum o altres festes emblemàtiques podrien tenir també una justificació ideològica nova, no fos dit que celebrem només per celebrar.

Si no existís una gran por a parlar amb llibertat davant dels policies de la correcció política, seria normal recordar que el Carnaval és justament una festa de confusió de sexes i d’identitats, perquè representa una alteració de l’ordre establert que no necessita subratllats hiperideològics perquè constitueix un sistema contracultural en ell mateix, en relació directa amb la represió vinculada a la tradició cristiana, de la qual sorgeix. Suposo que és demanar massa que aquestes coses de cultura general siguin considerades pels benaurats funcionaris de la protesta feta i pagada des de l’administració.

Com que l’equip de govern que promou aquest canvi d’enfocament del Carnaval respon -diuen- a una innegable orientació progressista, esquerranosa, lluitadora i propera a les classes populars, jo em permeto suggerir a qui correspongui que, de cara a l’any que ve, no es quedin a mig camí i acabin la feina que ha de fer un Consistori que fa gala d’una consciència crítica tan admirable. Ho dic des de l’autoritat que em dóna haver nascut en una de les ciutats més intensament carnavalesques del país, Vilanova i la Geltrú, sigui dit amb respecte pels amics de Sitges i Solsona, entre d’altres localitats on això de la disfressa té un arrelament acreditat. M’explico.

El més progressista de debò, el més subversiu i el més coherent des d’una visió veritablement radical i transformadora de la realitat (llibertària, per ser exactes) seria decretar la supressió del Carnaval a Barcelona (si més no, l’eliminació dels saraus promoguts per l’Ajuntament i sufragats amb el pressupost municipal). És una obvietat que el Carnaval és, en essència i des de l’òptica anticapitalista i antiburgesa, una festa profundament reaccionària i clerical, amb l’objectiu d’assegurar el control social mitjançant l’organització temporal de la disbauxa. Abans del rigor de la Quaresma, el poble és convidat a deixar-se anar i criticar els que manen, per evitar la revolució. Atès que ara la Quaresma no té el seguiment d’antany, la solució és més congruent que no sembla.

Regalo aquesta idea a l’equip d’Ada Colau, especialment a les regidores de Participació i de Feminismes.

Etiquetes: