18 abr 2016 Ni junts ni còmplices
No torneu a obrir la discussió sobre la llista unitària, si us plau. Hi ha debats que neixen morts i només serveixen per perdre el temps. La previsió de noves eleccions generals ha fet saltar totes les alarmes entre els partits que defensen la independència i els convergents ja han començat a fer córrer la necessitat d’anar de bracet dels republicans a Madrid. El gran argument que ara es posa damunt la taula és que una llista de CDC i ERC podria evitar que En Comú Podem tornés a ser la formació més votada, com va passar el 20-D. Convergència ja sap que Esquerra no vol parlar-ne, però desenterra aquesta qüestió i genera certes expectatives.
Si vingués un observador al nostre país, per exemple, un estudiós finlandès, li costaria d’entendre que la coalició que ara és responsable del Govern a Catalunya no tingui una traducció exacta a les Corts espanyoles per actuar col·legiadament d’acord amb els interessos de l’Executiu de Puigdemont. No reeditar Junts pel Sí a les darreres eleccions generals no tenia cap lògica i va posar en evidència que el grup principal del Parlament té una fragilitat estructural insalvable. Junqueras, líder d’ERC i vicepresident del Govern, ha expressat públicament sense manies que l’operació de Junts pel Sí al 27-S no va sortir bé i que no s’ha de repetir més. Conclusió: el gabinet de la desconnexió depèn d’una coalició electoral que un dels seus socis considera un fracàs. Dit això, ja es veu que les exigències de la CUP no són l’únic problema, encara que sigui el més sorollós.
ERC va acceptar a contracor la plataforma Junts pel Sí, després de setmanes d’especulacions, estira-i-arronses i ocurrències de gran originalitat, com aquella llista sense polítics. No tornarà a passar. La pèrdua de vots de CDC i la seva complicada refundació són factors que donen ales als republicans per intentar consolidar-se com el primer partit del bloc proindependència. A més, Junqueras vol pescar electors de la CUP i penetrar en la parròquia de Podem i Colau. El diputat Tardà va ser clar sobre les intencions veritables de la direcció republicana: “ERC hauria de governar els primers quinze anys de la República amb els Comuns i la CUP”. I per què no aquest mateix tripartit dins l’actual esquema autonòmic, si resulta que –com tothom admet en privat– això va per llarg?
Sobre el paper, l’independentisme és transversal i suprapartidista. També ho és a peu de carrer, a les manifestacions ningú no ha preguntat a la persona del costat quin partit vota. En canvi, a l’hora de transformar en política institucional aquest anhel, tot grinyola. La tàctica a curt termini domina. És el que toca. Els convergents no han d’insistir més en llistes unitàries, han d’aclarir-se, han de fer els deures pendents i han de preparar-se per l’endemà, quan toqui explicar que la fita dels divuit mesos era només una metàfora.