ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Els trens, altre cop
3968
post-template-default,single,single-post,postid-3968,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

17 jun 2016 Els trens, altre cop

He escrit tants articles sobre la penosa situació de rodalies de Renfe que tinc la sensació que ja està tot dit sobre això i que la queixa des dels mitjans pot acabar sent una mena de ritual buit per apaivagar la ràbia i la indignació. Fa uns quants dies que l’habitual servei deficient s’ha con­vertit en molt deficient (que si vagues oficials, que si vagues encobertes, que si imprevistos, que si avaries) i els clients/usuaris tornem a constatar que som les víctimes d’una política absent que dóna com a resultat el caos quotidià. El pitjor de tot és que ens hi hem acostumat i només protestem una mica quan la incompetència creix per sobre dels nivells ordinaris. Per entendre’ns: hem assumit els retards sistemàtics i les aglomeracions que converteixen els vagons en llaunes de sardines, però encara no volem con­siderar-nos objectes abandonats a la nostra sort en una andana sense in­formació.

Ara s’ha sabut que la xarxa ferroviària de Catalunya té 126 punts negres que requereixen obres i reparacions, i que això obliga els trens a disminuir
la ­velocitat més sovint del compte, la qual cosa produeix molts retards; alguns d’aquests punts fa quinze anys que esperen intervenció. El coneixement d’aquestes dades confirma que la deixadesa oficial és la primera causa que rodalies funcioni tan malament. No estem parlant d’enviar naus espacials als planetes més remots, es tracta de gestionar vies i trens que arribin a l’hora. Hi ha molts països al món que ho han aconseguit des de fa dècades. Per exemple, els Ferrocarrils de la Generalitat –que no depenen ni de Renfe ni d’Adif– ofereixen un bon servei. Es podria posar fi a l’inframón de roda­lies? Sí, esclar. Invertint els
diners que toca en comptes d’eludir la respon­sabilitat amb cinisme. En aquest sentit, que tot un ministre digui que la causa principal del col·lapse ferroviari són els robatoris de coure és més que antològic.

La Conselleria de Territori ha presentat un requeriment a Adif pel mal estat de la infraestructura de rodalies. Si no hi ha resposta, el Govern podria presentar un recurs contenciós-administratiu davant l’Audiència Nacional “per inactivitat de l’Administració”. És un gest, però arriba molt tard. Per què no es va fer abans? Per què els usuaris estem tan desprotegits? Per què ningú d’Adif no dimiteix? Per què Adif actua com un ens més propi d’una dictadura que d’una democràcia? Per què el Govern espanyol incompleix les seves obligacions? Quants morts hauran de produir-se perquè es facin les obres i reparacions imprescindibles?

Vergonya és una paraula que no descriu amb prou intensitat el que es viu a rodalies. Potser per això, aquests dies, no veureu cap polític popular
ni socialista (indígena o de Madrid) fent campanya electoral a les esta­cions de Renfe ni als trens. Quina casualitat, oi?

Etiquetes: