11 jul 2016 Serà indòcil o no serà
La bona notícia del congrés de refundació de CDC és que les bases han decidit deixar d’actuar d’acord amb el gen convergent de sempre i s’han mostrat rebels, crítiques, combatives i vives. El nou Partit Demòcrata Català (PDC) serà indòcil o no serà. Això és el primer pas –condició necessària, no suficient- per crear una nova cultura política que respongui a les necessitats d’aquesta època, que no té res a veure amb aquella en què Jordi Pujol feia i desfeia sense cap oposició interna. Només Trias Fargas i Roca s’atrevien a contradir-lo.
El congrés de refundació va començar malament. Dos dies abans del seu inici, Mas va fer una roda de premsa per anunciar el tàndem presidencial del nou partit, integrat per ell mateix i Neus Munté, una compareixença que va desagradar molta gent perquè negava –paradoxalment- l’estil obert i participatiu que es volia donar al naixement de la nova organització. Per bé que ningú no discuteix que Mas tingui un paper destacat en aquesta etapa d’arrencada i que Munté té gran vàlua, és també cert que les decisions unipersonals s’interpreten ara com un error i un tret dirigista antic. La revolta que van provocar els noms del partit que havia precuinat la direcció va expressar que els convergents s’han pres seriosament la refundació com a oportunitat per fer un partit més democràtic, més modern i que funcioni realment de baix a dalt. No pots convidar a la participació i, alhora, donar-ho tot per fet. L’esclat del malestar dels vells/nous militants va capgirar les previsions de Mas, que s’havia imaginat un conclave que apliqués sense sorpreses el seu disseny.
Les bases han salvat aquest congrés perquè –aprofitant que el format assembleari pot ser tan creatiu com caòtic- han dit que no volien cosmètica ni ser meres comparses d’un aparell i d’un líder. Ningú no ha pogut controlar els debats i han passat coses imprevistes. Per exemple, s’ha aconseguit incloure –contra el criteri de Mas- la figura del coordinador general amb funcions executives o que la direcció de dotze membres es voti amb llistes tancades però desbloquejades, tot i que seria millor encara poder votar persones a títol individual, sobretot si es vol que el mèrit –i no les fidelitats- sigui la pauta per triar qui té altes responsabilitats. D’altra banda, com ja vaig escriure, és incomprensible que Puigdemont no tingui un paper de relleu en la nova formació.
El dia 23, el PDC haurà d’elegir la seva direcció. Serà la segona part de la refundació i ha de posar en primer terme cares noves que –per entendre’ns- puguin parlar del cas Pujol sense por i amb credibilitat. En aquest sentit, el coordinador que surti escollit serà clau per certificar si la transformació convergent és de fons o superficial. Ha de ser algú amb idees, amb ganes d’escoltar, que sigui flexible i que estigui lliure de taques i esquelets a l’armari.