25 jul 2016 Cohabitació al PDC
La fotografia de la flamant executiva del nou Partit Demòcrata Català transmet –llevat d’alguna excepció veterana– un aire de volguda i explícita ruptura amb el passat convergent i pujolista. La nova direcció és més jove, més paritària, més municipalista i més fresca. Tot i això, s’hi troben a faltar alguns noms que –sense estar cremats– podrien haver aportat experiència, un material que mai fa nosa. L’opinió de Puigdemont ha pesat més del que s’ha dit, a l’hora de forjar aquest equip. La contrapartida ha estat l’elecció de Conesa per presidir el consell nacional.
Sumat i restat, la cúpula triada pels associats projecta un aire poc o gens convergent, un estil, diguem-ne, de Junts pel Sí. Això sembla potencialment bo i dolent alhora: apropa el PDC a un públic més jove i potser l’allunya de la vella parròquia acostumada a unes formes en retrocés. La presència d’Artur Mas com a president de la formació ha de fer possible –entre altres coses– que el PDC no perdi els suports que tenia l’antiga CDC, però la marca nova vol atreure sectors allunyats del típic univers convergent. Els tocarà fer equilibris. El gran repte –com tenim escrit– és doble: recuperar la credibilitat i reforçar un espai socio-electoral afectat per alguns desconcerts.
No tinc cap dubte que –per darrere de Mas– la figura forta del PDC és Marta Pascal, una dona preparada que ara haurà de demostrar que actua tan bé com parla. Pel que en sé, Pascal no està disposada a jugar un paper accessori. Ha fet el pas per liderar de debò l’organització, la qual cosa em fa pensar que la cohabitació és el terme que descriu més bé aquesta refundació. Una cohabitació entre Mas –president del nou instrument– i Pascal, coordinadora general i responsable del dia a dia al costat de Bonvehí, un home que coneix els ressorts territorials. Mas és el referent del sobiranisme d’ordre i el president que se l’ha jugada per donar una sortida a un bloqueig històric. Pascal és la cara d’una nova generació desacomplexada, sense por i amb una mentalitat global. Atenció –en aquest sentit– a les últimes dades del CEO sobre la independència i l’edat dels votants. El tàndem Mas-Pascal pot ser eficaç, sempre que no hi hagi confusió de funcions. Mas ha dit que la seva presidència no serà “ni decorativa ni executiva”, una declaració d’intencions que exigirà molta habilitat per part de Pascal. Recordeu que Mas preferia Turull.
En el fons, estem parlant de generar una nova cultura política amb menys hiperlideratges i més horitzontalitat. Els hàbits no canvien d’un dia per altre. Neus Munté, que ocupa la vicepresidència, pot ajudar molt a reduir les tensions inherents a aquesta cohabitació. Avui que fa dos anys de la confessió de Pujol, penso que no n’hi ha prou amb fugir del passat. La tasca més important del PDC és reconstruir les paraules i avançar-se al futur.