ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Un judici polític
4273
post-template-default,single,single-post,postid-4273,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

06 feb Un judici polític

El judici d’avui contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau és una derrota. Inhabilitin o no finalment els tres polítics que seran jutjats, la democràcia espanyola haurà perdut. Perquè haurà convertit un assumpte polític de magnitud històrica en una causa penal. El mateix és vàlid per Francesc Homs, Carme Forcadell, Joan Coma, els membres de la Mesa del Parlament o qualsevol altre que sigui perseguit per motius semblants. Per això el judici d’avui és, per damunt de tot, un judici polític contra representants democràtics que, de manera pacífica, van impulsar una consulta davant la negativa del govern espanyol de fer possible un referèndum oficial i pactat. La prova del que diem és l’actitud, en el seu moment, dels fiscals catalans, contraris a impulsar aquesta represàlia, així com la dimissió del que va ser fiscal general de l’Estat.

Un Estat membre de la UE fa un judici polític contra tres ex-càrrecs de govern per haver preguntat els ciutadans quin futur volen. La consulta del 9-N, contra el que diuen alguns, no va ser una comèdia: aquell dia l’executiu espanyol va quedar fora de joc. Aquella data és, fins ara, l’únic moment en què la societat catalana ha actuat amb plena sobirania. L’independentisme va trencar els ous –per fer servir la metàfora de moda– però no va fer la truita, es va limitar a comptar-se. Una mica de rupturisme sense ruptura final, per animar Madrid a copiar la via escocesa. Excés d’optimisme i d’ingenuïtat. Rajoy en va prendre bona nota i farà tot el que pugui perquè no es repeteixi res de semblant. El judici d’avui té aquesta funció exemplificadora. De la mateixa manera que l’explotació mediàtica dels casos de presumpta corrupció (afinada o no en alguns despatxos) cerca tres objectius: desmoralitzar i desmobilitzar les bases independentistes, incrementar les tensions entre partits i fer que el PDECat s’estimbi abans d’enlairar-se. La conversió de les classes mitjanes i del nacionalisme moderat a la idea de la secessió és el que sulfura els vigilants de la unitat sacrosanta.

Rajoy aplica la metodologia judicial contra ETA i el seu entorn a l’independentisme català. La plantilla basca és la que tenen a mà i la que creuen que pot donar més fruits. En aquest context, i amb la Brigada Aranzadi i els canons mediàtics bombardejant nit i dia, els arguments de defensa de Mas, Ortega i Rigau haurien de ser més polítics que administratius o tècnics, per subratllar precisament que el 9-N no va ser altra cosa que una finestra democràtica en un edifici tancat amb pany i forrellat. Si el judici és polític, cal fer alta política. Dit d’una altra manera: potser toca que Mas i les dues ex-conselleres remarquin que van preferir donar veu a la ciutadania abans que obeir normes destinades a tapar un problema real i profund. Un problema que no s’acabarà encara que inhabilitin centenars de persones.

Etiquetes: