02 set 2019 La repetició impossible

Sembla –escric sembla i no és– una discrepància estratègica insalvable, entre un independentisme que vol aprofitar les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem per repetir el xoc amb l’Estat que va tenir lloc l’octubre del 2017 i un independentisme que vol posar el marcador a zero, fer gradualisme, trencar la política de blocs i estudiar noves aliances per a la governabilitat. En la primera posició hi ha Torra, Puigdemont, JxCat, la CUP i l’ANC, mentre que en la segona posició hi ha Aragonès, Torrent, Junqueras, ERC, una part del PDECat i –amb matisos– Òmnium. A la vegada, els partidaris del que el president Torra anomena “confrontació democràtica” només comparteixen l’afany de mantenir el procés dins del guió anterior a l’aplicació del 155, però no tenen res més en comú; per exemple, l’entitat que presideix Elisenda Paluzie planteja un possible escenari que seria inaplicable per part de l’actual Govern de la Generalitat, per més que els cupaires i d’altres parlin de “desobediència institucional”. A l’hora de la veritat, el president Torra no podria fer res del que anuncia l’activista Torra. Per cert, suggerir la investidura de Puigdemont com a resposta al Suprem no és res més que portar la pugna amb els republicans allí on manen els que veuen traïdors arreu; el gest agònic prolongat com a tacticisme infinit.
 
Aquest debat, per tant, és una discussió irrellevant, per bé que sorollosa i fatigant, que només serveix perquè uns i altres escalfin motors de cara a les futures eleccions autonòmiques (i generals, en cas que Pedro Sánchez opti per aquest camí). La lògica de Puigdemont i JxCat és mantenir la tensió amb Madrid per prolongar el relat (no pas la realitat) unilateral, i la lògica de Junqueras i ERC és construir la versió catalana de l’Scottish National Party i aprofitar el terreny de joc institucional en tots els nivells. Les protestes contra la sentència del Suprem uniran momentàniament tots els sectors, però també seran un teatre per mesurar forces. Les bases de l’’independentisme estan preparades per manifestar-se massivament en suport dels dirigents jutjats, però les condicions objectives del moviment no han millorat respecte fa dos anys. Per això hi haurà manifestacions importants, però és impossible la repetició de la DUI, la imitació d’un Maidan a la catalana o res que s’hi assembli. Això se sap a Waterloo, encara que des d’allí s’emetin missatges que conviden a crear el momentum.
 

Hi haurà manifestacions importants, però és impossible la repetició de la DUI o la imitació d’un Maidan

 
Més enllà i més ençà de l’impacte de la sentència, l’eina més important de què avui disposa l’independentisme, el Govern de la Generalitat, no va: no té combustible i necessita passar urgentment pel taller. L’aprovació incerta dels pressupostos il·lumina aquesta realitat precària. ERC i JxCat han arribat al cap del carrer, i només hi ha una sortida. La campanya de les futures eleccions catalanes haurà de servir per fixar un diagnòstic clar i veraç sobre el que ha passat, sense por dels retrets. Els candidats que no hi contribueixin no guanyaran.