15 set 2019 L’elefant i la repetició
Si el diumenge 10 de novembre som cridats a votar novament per triar els nostres representants a les Corts espanyoles, això passarà pocs dies o setmanes després que s’hagi conegut la sentència del judici dels líders del procés celebrat al Tribunal Suprem. Aquests més que probables comicis agafaran la societat catalana enmig d’un clima molt especial, marcat per la difícil gestió i digestió que el món independentista haurà de fer de l’impacte de les penes que cauran sobre els dotze dirigents jutjats, entre els quals hi ha el líder d’ERC i el president d’Òmnium. Les protestes sobiranistes estan anunciades i és segur que tindran una àmplia participació, per sobre de les discrepàncies partidistes. Tot això influirà, no sabem amb quina intensitat, en els resultats a Catalunya d’una repetició de les generals.
Aquest no és un bon escenari per al PSC. La cúpula del socialisme català no saltarà d’alegria si, finalment, hem de tornar als col·legis electorals. El votant d’esquerres està fastiguejat pel tacticisme que ha bloquejat un acord entre el PSOE i Unides Podem, bo i més quan en diversos ajuntaments catalans aquesta mena d’aliances funcionen, començant pel de Barcelona. És obvi que la naturalesa del poder que exerceix el govern de l’Estat no té res a veure amb el poder local, però, fins i tot tenint això en compte, costa d’entendre des d’aquí que entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias tot hagi anat tan malament. D’altra banda, el rebuig del PSOE a comptar amb ERC a Madrid fa que la interlocució entre Pere Aragonès i Miquel Iceta tingui poques possibilitats de millorar i que s’estovi la política de blocs al Parlament.
Sánchez no vol afrontar, per ara, la qüestió catalana, i aquesta posició també l’ha portat a apostar per una nova cita electoral, malgrat que Unides Podem va rebaixar els seus plantejaments en aquesta qüestió per assegurar un gabinet de coalició. La intenció de tenir una majoria al Congrés dels Diputats que no depengui dels independentistes catalans és la gran coartada del líder del PSOE per tornar la pilota a la ciutadania, però és una jugada de risc. Una cosa és manifestar-se i una altra anar a votar, que ningú es confongui: malgrat que la Diada ha registrat menys independentistes al carrer que altres anys, els electors dels partits que defensen aquesta causa no s’abstindran (el Suprem els animarà a votar amb més ganes que mai) ni es passaran a altres opcions d’un dia per l’altre. Per tant, el PSOE estaria obligat a fer un resultat espectacular, que dependria –entre d’altres factors– d’un hipotètic creixement del PSC, precisament quan més defraudats es podrien sentir els electors catalans amb l’actor renascut que dirigeix Iván Redondo.
L’elefant de Catalunya continuarà a l’habitació desprésdel 10-N i Sánchez hi tornarà a topar
L’elefant de Catalunya continuarà dins l’habitació l’endemà del 10 de novembre. Ho sap tothom, fins i tot Rivera, a qui cal batejar com a Doctor 155. Sánchez, si no és que la dreta acaba sumant, tornarà a topar amb l’elefant, amb una trompa més incòmoda que la cua d’Iglesias.