07 feb 2020 Desconsol o retrobament
Què li volia dir i què ens volia dir? El president Torra, després de rebre’l a la porta de Palau i abans de pujar plegats les escales cap al despatx on va tenir lloc ahir la reunió, va voler mostrar al president Sánchez l’escultura El desconsol , de Josep Llimona, una obra del 1903, dos anys després de la primera victòria electoral del catalanisme polític, la de la candidatura “dels quatre presidents” a les legislatives del 19 de maig del 1901. El cap del Govern espanyol portava sota el braç un document “obert” de 44 punts anomenat Agenda para el reencuentro . Torra apel·lava al desconsol i Sánchez al retrobament. Símbols, paraules, sobreentesos. Desconsol versus retrobament. La política és l’art de fixar un relat que legitimi les accions, per bé que són aquestes les que, a la llarga, han d’acreditar les paraules (en una societat responsable, esclar).
A la Moncloa han estat hàbils fent servir la paraula retrobament, una tria gens casual. Encara que Sánchez ha hagut d’admetre que entre l’Estat i Catalunya hi ha un conflicte polític, la seva tesi primera, la del “problema de convivència”, treu la pota suaument darrere de l’etiqueta retrobament. Venim del desacord i enfilem la via del retrobament, aquest és el missatge; però qualsevol observador pot comprovar que la crisi catalana és molt més que un desacord, altrament no hauríem arribat fins on hem arribat. En tot cas, un punt a favor de l’equip de la Moncloa.
L’equip de Palau ha posat en primer terme una metàfora que costa de desxifrar
L’equip de Palau ha posat en primer terme una metàfora que costa de desxifrar. Per què el desconsol? Potser perquè Torra sabia que Sánchez no li presentaria cap proposta concreta sobre l’assumpte de fons? El desconsolat viu en la pena i la desesperança. El missatge que dona el president és contradictori: et reuneixes per encetar un nou camí i ho fas subratllant un estat d’ànim que no és el més aconsellable per abordar una tasca d’aquesta envergadura. El desconsol permanent et mena al fatalisme. Té això a veure amb el fet que Torra, com JxCat, creu poc en aquest diàleg? O té més a veure amb el fet que és un president que plega i que vincula la seva posteritat a l’èpica de les pancartes més que a la grisor d’una llarga i envitricollada negociació?
El panorama real no encaixa ni en el desconsol ni en el retrobament. Pedro Sánchez afirma que “el camí no serà fàcil ni ràpid, hi ha ferides molt profundes; però això només són raons per posar en marxa, quan abans millor, el diàleg entre institucions”. Una taula de diàleg exigeix una mica de fe i una mica de desconfiança, res en excés.