ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Pantalles íntimes
6043
post-template-default,single,single-post,postid-6043,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

27 mar Pantalles íntimes

Un amic single ha descobert, durant el confinament, que el sexe vir­tual o telesexe es pot produir quan menys t’ho esperes. L’episodi va passar sense l’ajut de cap coartada vagament poètica, un detall que s’agraeix. Es veu que ell estava tan tranquil fent les seves coses ordinàries de confinat quan, sense avís previ, va rebre un missatge al mòbil d’una coneguda que li deia que es connectés a l’ordinador. Dit i fet: la trobada íntima mitjançant pantalles va ser –pel que diu el meu amic–una experiència força grata, però no tant com podria semblar a priori. Per què? El meu amic m’explica que no es va sentir prou còmode, alguna cosa li ho va impedir.
 
entre la dona actuava amb total llibertat, com si tots dos fossin al mateix llit, i com si no hi haguessin centenars de quilòmetres de distància entre els dos participants en el joc sexual, l’home anava amb el fre de mà posat, com si tingués por que les imatges d’aquella teletrobada especial cacabessin corrent per les xarxes com ho fan tota mena de continguts. Una explicació? Suposo que el meu amic, com la majoria de persones que ja no som joves, té un concepte de la privacitat que no lliga bé amb determinats usos de les tecnolo­gies que ens hem donat. Unes tecno­logies que, entre d’altres coses, fan més suportable aquesta clausura que han dictat les autoritats per plantar cara al Covid-19.
 

El sexe via Google Meet és, sobretot, un gran espectacle, més que una experiència

 
El succedani de trobada eròtica de la qual va gaudir (amb contenció preventiva) el meu amic fa pensar en la dificultat de tenir avui una vida veritablement privada. Els nadius digitals, els nostres fills, tot això ho veuen molt diferent; de fet, ells flipen amb segons quines precaucions pròpies dels que vam néixer quan l’aparell més modern de la nostra llar era el televisor en blanc i negre (i amb només dos canals). És un assumpte típicament generacional. S’ha escrit molt ja sobre el final de la privacitat, i la lliçó dels gurus és clara: acostumeu-vos a aquest món de parets de vidre perquè no tornareu al món d’abans. La conquesta burgesa de la privacitat ha durat poc més d’un segle i mig.
 
Escriu la professora Paula Sibilia que els ambients de la nostra vida íntima abandonen “la lògica de l’habitació pròpia per esdevenir escenaris translúcids”. El confinament que vivim, amb tantes videoconferències i videotrucades que mostren racons de casa, multiplica brutalment aquest efecte. Cal saber-ho. Per això, a diferència del meu amic, la seva ocasional parella ha entès que el sexe via Google Meet és, sobretot, un gran espectacle, més que una experiència.

Etiquetes: