ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Biblioteca endins
6133
post-template-default,single,single-post,postid-6133,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

24 abr Biblioteca endins

Atès que no pot sortir a ­remenar novetats perquè s’ha suspès la festa de Sant Jordi, decideix fer un passeig per la ­seva biblioteca, construïda volum a volum des de la seva adolescència, amb la fascinació pròpia del fill d’una família en la qual els primers llibres que van entrar a casa eren els de Círculo de Lectores i els que regalaven les ­caixes d’estalvis. S’obliga a observar els seus prestatges plens de llibres com si fossin un territori desconegut, com si fossin objectes d’un altre món. Sí, com coses d’un planeta remot. És el que ­seran el dia que ell passi avall, ­moment en què el drapaire es fregarà les mans feliç.
 
En començar la ruta, troba les Joyas Literarias Juveniles, producte estrella de l’Editorial Bruguera que convertia els grans clàssics en histo­rietes, inclòs el Quixot. Recorda quan va llegir, en aquest format, Història de dues ciutats , de Dickens, una narració que t’arrossega. Però també va xalar molt amb Miguel Strogoff , del gran Jules Verne, i amb L’illa del tresor , de Stevenson. Aquells tebeos (amb portades sensacionals d’Antonio Bernal i molts guions de l’enyorat Víctor Mora) van ser la porta d’entrada als altres llibres, els que –en terminologia de la iaia– “no portaven sants”. Cal explicar als joves d’avui que aquells sants no eren altra cosa que les il·lustracions en general, no pas imatges piadoses.
 

Aquells tebeos van ser la porta d’entrada als altres llibres, els que “no portaven sants”

 
A continuació, travessant el passadís, arriba a l’edició de butxaca que va posar a la venda Editorial Juventud, en castellà, d’una obra que el va marcar: Moments estel·lars de la humanitat , que molts anys després recuperaria l’editor Jaume Vallcorba per al seu segell. El text de Zweig va contribuir a definir la seva dèria: es dedicaria a mirar el món i a explicar-lo, perquè sentia passió per les peripècies de la gent i per les paraules. Si això és periodisme o és literatura és un debat que, als catorze anys, va estalviar-se. Per sort.

Topant de cap en una i altra lleixa, l’home que viatja per la seva biblioteca veu ara el llom d’una novel·la de Milan Kundera que va ser el nord de la seva joventut, en molts sentits, cosa que va descobrir especialment en abraçar l’edat madura, bosc endins que diria el poeta: La insuportable lleugeresa de l’ésser . El txec executa el triple salt mortal, amb una narració que fa un tall transversal en l’individu contemporani; sembla una novel·la sobre la misèria del totalitarisme però és moltes coses més, per això encara ens toca.
 
I, perdut enmig de tants mots i tants morts, l’home invoca com un bruixot tardà tots els dracs que –tard o d’hora– hauran de ferir-lo.

Etiquetes: