ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Set dies de juny
6235
post-template-default,single,single-post,postid-6235,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

05 jun 2020 Set dies de juny

Les declaracions del general Jim Mattis sobre Donald Trump són de cine. Vull dir que em recorden una de les millors pel·lícules polítiques rodades durant la guerra freda: Set dies de maig, dirigida per John Frankenheimer i protagonitzada per Burt Lancaster, basada en la novel·la del mateix títol de Fletcher Knebel i Charles W. Bailey II, editada aquí per Destino l’any 1963. L’argument parteix d’un temor de la imaginació progressista dels Estats Units –liberal, en terminologia d’allà– que apareix de manera recurrent a diverses obres: la hipòtesi que la República cau en mans d’un tirà. Philip Roth li va donar un pas de rosca més a Complot contra els Estats Units, distòpia convertida en sèrie d’èxit. Abans, Sinclair Lewis va abordar el mateix assumpte en la genial sàtira Eso no puede pasar aquí . Que el sistema creat pels pares fundadors pugui ser pervertit des de dins és una idea que torna cíclicament.
 
Mattis, exsecretari de Defensa de Trump, ha escrit una declaració en la qual acusa obertament al president d’“abús d’autoritat” per la seva actitud agressiva i per la seva intenció d’utilitzar l’exèrcit per sufocar les protestes que creixen en moltes ciutats, arran de la mort de l’afroamericà George Floyd en mans de la policia. També discrepa d’aquesta ocurrència del llogater de la Casa Blanca l’actual secretari de Defensa, Mark Esper. Allò que ha estat una constant a Espanya i Llatinoamèrica durant els segles XIX i XX, l’intervencionisme de l’exèrcit en la vida política, és una cosa absolutament aliena a la tradició dels Estats Units. La simple insinuació que s’utilitzarien tropes regulars contra la ciutadania posa els pèls de punta a la majoria de la gent, començant pels professionals del ram. Però Trump és un pop en un garatge: no té res a veure amb els polítics ni els funcionaris de Washington DC.
 

Trump és un pop en un garatge: no té res a veure amb els polítics de Washington DC

 
Bob Woodward explica al seu llibre Por que, tot parlant de l’Afganistan, Trump els va etzibar això als seus generals i assessors: “Els soldats amb qui em vaig reunir podrien portar les coses molt millor que vosaltres”. Aquest és el personatge. A Set dies de maig , un general salvapàtries, contrari a la política presidencial de desarmament nuclear, trama un cop contra el seu comandant en cap. A la pel·lícula real de Trump, els generals i altres professionals de l’administració federal estan arribant al límit de la paciència amb l’antisistema que ocupa avui el despatx oval. El desafiament és titànic: com es defensa la democràcia d’una amenaça situada al mateix cor de les seves institucions?

Etiquetes: