23 jun 2020 Ballar amb estranys
A les discoteques, segons la Generalitat, només es podrà ballar amb aquells que ja coneixem de bell antuvi. Amb estranys, res de res. Ni una mica de salsa, remenant sense tocar-nos. Els amos d’aquests negocis s’han posat les mans al cap, pobrets. Per què es van inventar les sales de ball, els envelats, els night-clubs, les boîtes i les discoteques si no és perquè l’espècie humana necessita fer amistats i desplegar les cerimònies d’aparellament habituals, d’acord amb els costums i rutines que anem donant-nos? Ara, diu l’Administració, heu de portar la parella de casa, la pista de ball ha de ser forçosament familiar. La cosa funcionarà sense desconeguts a la vora fins a nova ordre, i regirà també aquesta nit, que toca revetlla de Sant Joan, escenari típic de tota mena de flirtejos i assajos eròtico-sentimentals.
I de ballar al voltant del foc, què en diu la normativa? Aquesta dansa ritual –tan antiga com la nit– també exclourà la barreja de gent que no es coneix? Malament rai. Si avui trobo una foguera que faci goig, no podré estar-me’n, amb permís del conseller Buch, de la policia municipal i del mossèn. Les flames tenen un poder d’atracció que no necessita glosa: qui més qui menys ha sentit la crida de la bèstia en veure com la foguera s’apodera de tot el que la conforma: fustes, mobles vells, piles de cartró, andròmines diverses i el ninot que corona aquestes construccions efímeres. Si la foguera em reclama, no tindré pas en compte si la persona del costat, a la rotllana, és parent, amic o rodamon. Ballaré amb la mascareta posada, això sí. Molta gent porta la mascareta com si fos una polsera, una mena d’amulet. El pensament màgic –per no dir l’estupidesa– sempre ens fa gol.
Si la foguera em crida, no tindré en compte si el del costat és parent, amic o rodamon
Aquesta nit ballarem i la ballarem com la pandèmia ens deixi. Antany, la gent també moria d’epidèmies i també celebrava Sant Joan. Al Costumari , Joan Amades explica que “segons la tradició, les filles del rei Herodes foren condemnades a ballar per tota l’eternitat”. El folklorista afegeix que, en nits com aquesta, “al bell punt de les dotze, si hom escolta amb tota l’atenció, sent enllà d’enllà, en la llunyania infinita i imprecisa, la remor de la dansa, amb el lliscar suau, per damunt del sòl, dels peus lleugers d’Heròdies i les seves germanes, i hom sent també el so confús de la gralla que els fa la música”. L’advertiment d’Amades és clar: qui vagi darrere d’aquestes criatures sobrenaturals serà víctima de l’encanteri i serà “condemnat a anar-los al darrera per tota l’eternitat”. A la discoteca, elles us convidaran a trencar qualsevol distància.