14 jul 2020 Govern sense ulleres
El que li està passant al Govern de la Generalitat amb la gestió del rebrot al Segrià em recorda la peripècia del protagonista d’un episodi de la primera temporada de La dimensió desconeguda , la celebrada telesèrie de ciència-ficció que va començar a emetre’s l’any 1959 i que aquest estiu estic revisant de dalt a baix, per confirmar –enmig dels efectes diversos de la pandèmia– que ni la imaginació del guionista més fèrtil –el gran Rod Serling– podia parir un argument com el que estem vivint. El president Torra, amb la consellera Vergés i el conseller Buch, ha acabat com el personatge de Henry Bemis, un empleat de banca amb mala sort.
Bemis és un lector empedreït que dedica qualsevol moment a la feina a llegir novel·les i el que sigui, a l’hora de dinar o en una pausa. La seva dona no el deixa llegir a casa (fins al punt de guixar totes les pàgines d’un llibre de poesia), i el pobre paio va esgarrapant minuts per llegir durant el seu horari laboral, amb l’ànsia de l’assedegat que vol un got d’aigua. Perdoneu l’espòiler, suposo que està permès en una obra que té més de mig segle: mentre Bemis està llegint a la cambra cuirassada del banc, una bomba destrueix la seva ciutat (i tot el país). El lector al qual no deixaven ser-ho s’ha salvat i té al seu abast, a més de productes per alimentar-se, els llibres de la biblioteca pública, que no han estat polvoritzats. Una sort dins la dissort. Ara disposa de tot el temps del món per llegir-los. En un món on ell és l’únic supervivent, podrà lliurar-se a la seva passió, finalment. Però la seva felicitat és efímera: se li trenquen les ulleres, sense les quals no hi veu ni un borrall. “No és just!”, s’exclama el protagonista mentre plora desesperadament. Una veu en off ens recorda que el destí tendeix a ser capriciós: “Henry Bemis només és un fragment de les ruïnes”.
Als responsables autonòmics se’ls veu desorientats, per no dir desbordats
Després de mesos demanant cada dia que l’Executiu central retornés les competències a les autonomies per fer front a la Covid-19, el president català i els titulars dels departaments de Salut i d’Interior estan atrapats en la seva responsabilitat de gestió més indefugible. I és opinió molt compartida que no ho estan fent bé, al marge del que digui o deixi de dir una jutgessa de guàrdia. Pel cap baix, als responsables autonòmics se’ls veu desorientats, per no fer servir el mot desbordats . El terme desorientats el copio d’un ciutadà de Lleida que sento per la ràdio. La confusió de la gent és monumental. Quan més tocava exercir les competències, a aquest Govern se li han trencat les ulleres.