16 nov 2020 L’intocable i els eventuals
És més que una restitució. El retorn del major Josep Lluís Trapero al capdavant del cos dels Mossos d’Esquadra és una notícia més important que no sembla. Si és innegable que el paper dificilíssim de la policia catalana durant el procés va mostrar els límits estructurals de l’estratègia independentista, el fet que torni al comandament amb tots els honors l’home responsable dels Mossos l’octubre del 2017 és un gest de gran transcendència política.
Com ja s’ha dit, la sentència exculpatòria de la cúpula dels Mossos ha obert molts dubtes sobre el relat judicial que va condemnar els líders del procés, però també ha deixat ben clar que la policia catalana no estava al servei d’una secessió unilateral: simplement va fer la seva feina amb proporcionalitat i mentalitat moderna. Trapero encarna la professionalitat del cos, atacada per alguns testimonis manifestament hostils. Per cert, mentre el major Trapero reprèn la seva antiga responsabilitat, el coronel Pérez de los Cobos –que va dir coses molt greus dels Mossos– està destituït pel ministre de l’Interior.
Els governants podrien ser prudents si no poden ser més eficaços
Des del punt de vista institucional, la restitució de Trapero és bona per a la credibilitat de l’autogovern, erosionada pel desenllaç del procés sobiranista i la gestió de la pandèmia. Tot el que ajudi a generar confiança institucional ha de ser aplaudit. En aquest sentit, cal remarcar que els serveis bàsics com ara la seguretat, la salut, o l’educació haurien de quedar sempre al marge de qualsevol ombra d’apropiació partidista. És una obvietat que no està de més, ara que els governants podrien ser prudents si no poden ser més eficaços. Cal exigir a JxCat i ERC que aparquin els retrets diaris i tinguin el detall de centrar-se en les necessitats de la ciutadania.
La roda de premsa que va oferir Trapero divendres, envoltat de tots els comandaments, és una imatge potent en una època marcada per les incerteses. És un servidor públic de primer nivell que ha travessat el foc judicial i n’ha sortit blindat. Si avui hi ha un intocable a Catalunya és Trapero, s’ho ha guanyat. El cap dels Mossos va fer una intervenció clara, sentida i empàtica, després de la del conseller Sàmper, a qui algú hauria d’haver avisat que aquell no era el seu dia i, per tant, tocava brevetat. Els polítics són eventuals i han de saber estar al seu lloc, sobretot quan no són protagonistes. Tenen la legitimitat que atorguen els vots, però també porten data de caducitat.
El procés va sotmetre la tecnoestructura de la Generalitat a un estrès sense precedents perquè –malgrat l’externalització del referèndum del Primer d’Octubre– algunes decisions del Govern només tenien recorregut si eren aplicades per l’administració autonòmica. Però la fantasia de la desobediència des de dalt (impracticable) va quedar desmentida ben aviat, i va portar el nucli del procés a un atzucac, molt abans de l’aplicació del 155. En aquest pantà jurídico-polític, Trapero va evitar que els mals fossin més grans. Mentrestant, els eventuals podrien exhibir avui una mica més de modèstia.