29 des 2020 Estimar la Conga
Nens i grans s’han acostumat en pocs dies a tractar aquest robot com un ésser viu, cosa que mai havia passat amb el robot de cuina que –sigui dit a benefici d’inventari– fa unes sopes i unes cremes molt bones, ho apunto amb coneixement de causa perquè abans de la pandèmia em convidaven a sopar més d’un dijous i de dos, el dia en què la feina s’allargava més del compte a l’oficina. La Conga va arribar a la llar del meu amic el 22, com un regal avançat del Pare Noel, i avui és ja un membre més de la família, pel que he sabut per boca dels interessats, durant un revelador vermut per videoconferència, aquest diumenge.
Nens i grans s’han acostumat en pocs dies a tractar aquest robot com un ésser viu
Tota la família està entusiasmada amb la nova mascota, els nens hi juguen saltant al seu voltant, els grans li fan festes (de manera especial quan passa en direcció a la calaixera de fusta de melis de la tieta), i tothom se la mira amb tendresa, sobretot quan està reposant a la base de càrrega (en diuen “casa” com si fos la senalla del gat, al cel sia) i manté mig oberts els ulls blaus –els dos botons de la cosa– que sembla que no et perden de vista, a parer de la dona del meu amic. A favor de la Conga –asseguren amb alegria–, cal remarcar que el robot neteja de manera incansable mentre el Fucsi embrutava, sobretot quan perdia pèl i quan es pixava al rebost o al lavabo petit.
A l’espera del dictamen de l’admirat Josep Maria Ganyet, que de robots i intel·ligències artificials en sap un niu, goso dir que els meus amics ens mostren el futur. Ep, els veig millor que mai, no vull que les autoritats hi intervinguin. Cadascú, a casa seva, fa el que vol amb la seva Conga (sempre amb consentiment). És tan eficient, rigorosa i amable que no descarten animar-la a presentar-se en alguna de les llistes per als comicis del 14 de febrer, creuen que no ho faria pitjor que alguns candidats.