07 feb 2021 L’inútil sí que surt car
El pitjor de tots els populismes és el que practiquen els que coneixen com funcionen les institucions i tenen llarga experiència de govern. Per això hem d’ensenyar-li targeta groga al cap de llista del PSC quan diu que s’abaixarà el sou de president un 30% si resulta investit. Pretén, de debò, escurar vots amb aquests trucs barats de festa infantil? Aquesta casa ja ha verificat que, a més, Salvador Illa diu veritats a mitges al comparar el salari del president de la Generalitat amb el d’alguns caps de govern europeus. Però el més greu de la demagògia en aquests assumptes és deixar-se al tinter les xifres de la despesa del funcionament de la maquinària que envolta figures com Sánchez, Merkel o Johnson: dietes diverses, complements i despeses del càrrec assumides per l’administració del patrimoni de cada Estat.
Deuen estar nerviosos els assessors socialistes per col·locar aquests missatges a la campanya. Això cal deixar-ho als populistes del circ, cas de Ciutadans, que insisteix en la idea d’eliminar el que denomina “privilegis” dels expresidents catalans, en
la seva obsessió per reduir tot el que té a veure amb l’autogovern, excepte a les autonomies on ells –esclar– han aconseguit una mica de poder. La qüestió ja la va despatxar Max Weber fa un segle amb claredat: “Tota lluita entre partits persegueix no únicament una finalitat objectiva sinó també, i abans que res, el control sobre la distribució dels càrrecs”. I més en els partits de cartró pedra, on s’aixopluguen molts dels que busquen una pagueta com sigui.
Cs insisteix a reduir tot el que té a veure amb l’autogovern
El savi alemany també va deixar escrit que “si la direcció política és accessible a persones mancades de patrimoni, aquestes han de ser remunerades”. Ben remunerades, dic jo. Soc partidari que els polítics tinguin una nòmina congruent amb la seva alta responsabilitat i, alhora, m’agradaria que comptéssim amb mecanismes eficaços per destituir els governants la incompetència dels quals és més escandalosa. Els inútils surten cars encara que no cobrin ni un cèntim. Perquè la primera de totes les corrupcions és la de qui assumeix responsabilitats que li venen grans, sigui ministre, conseller o regidor de jardins.