ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | La pinça contra ERC
6786
post-template-default,single,single-post,postid-6786,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

15 mar 2021 La pinça contra ERC

P edro Sánchez és un líder tan tàctic i ha tingut tanta sort que tendeix a oblidar coses molt bàsiques. Ha oblidat, durant uns dies, que no es pot governar Espanya contra Catalunya. Agafo aquí la part pel tot, amb permís dels catalans contraris a la secessió: el que vull dir és que qualsevol Executiu espanyol ha de tendir sempre a entendre’s amb aquells que governin la Generalitat, siguin del color que siguin; resulta que, ara com ara, són els independentistes els encarregats de gestionar l’autonomia, i, per tant, cal comptar-hi. L’error no és nou al PSOE: al seu dia Rodríguez Zapatero no va escoltar el president Maragall i va marginar-lo en moments clau, amb el concurs de Montilla i del convergent Mas.
 
Diuen que Iván Redondo és molt bo (ara ja hem vist que també es pot equivocar), però potser no sap història. Hi ha spin doctors que, de tant llegir enquestes, menystenen el passat que ens ha modelat. Però la història és la padrina de la política, com sabien els líders moderns i descobreixen a clatellades els postmoderns.
 

Sánchez volia deixar Esquerra en fora de joc a Madrid quan més necessita Aragonès mostrar avenços

 
La intenció de l’equip de la Moncloa de forjar una nova majoria parlamentària tot passant per Múrcia ha punxat, però dona pistes sobre la frivolitat enorme amb què Sánchez aborda el postprocés. Substituir el pes dels independentistes catalans i bascos al Congrés dels Diputats per la preeminència dels d’Arrimadas certifica una cosa que és pitjor que un engany: l’autoengany del líder del PSOE sobre la profunditat de la crisi catalana, extrem que Iceta hauria d’haver evitat, perquè ell sí que sap que això no és una broma. Sánchez volia deixar ERC en fora de joc a Madrid, justament quan Aragonès té més necessitat de demostrar que el gir possibilista produeix algun avenç. L’operació murciana ha fracassat però deixa els republicans en una situació compromesa, sobretot davant de les seves pròpies bases.
 
La pinça que amenaça la via d’ERC no s’ha creat, però s’ha dibuixat durant les últimes hores: mentre l’Executiu espanyol vol que els de Rufián tinguin un paper secundari a Madrid, el partit de Puigdemont sembla disposat a mantenir el mateix discurs de confrontació de l’anterior legislatura, com van palesar les paraules inaugurals de Laura Borràs al Parlament. Aquesta pinça seria diabòlica, perquè tothom veu venir que l’immobilisme de Sánchez alimenta automàticament l’estratègia de Junts i, al seu torn, la retòrica dels puigdemontistes serveix de coartada per a un PSOE amb poques ganes de convocar la taula de diàleg. Uns i altres tibant i els d’ERC al mig, a mercè dels retrets agres dels seus socis. I, per sobre d’aquest paisatge irrespirable, sobrevola l’assumpte més roent: l’indult dels dirigents empresonats, que algú podria tenir la temptació de postergar en funció dels comicis madrilenys.
 
L’aposta gradualista d’ERC embarrancarà si a Madrid no es passa aviat de les bones paraules als fets. Aquesta setmana serà complicada per als que han de tancar un acord sobre el nou Govern. Alguns no hi ajuden: dissabte TV3 va emetre una entrevista amb Quim Torra que semblava pensada per torpedinar les converses entre republicans i Junts, un espectacle tan autodestructiu que podria tenir com a guionista Salvador Illa.

Etiquetes: