ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Florentino i l’intangible
6825
post-template-default,single,single-post,postid-6825,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

25 abr 2021 Florentino i l’intangible

De tota la faula de Florentino Pérez i la Superlliga europea el que més em fascina és que un tipus tan intel·ligent com el president del Reial Madrid no hagués previst que la seva utopia capitalista de competició a mida del món global seria aniquilada en poques hores pel nacionalisme futbolístic de tota la vida, convenientment alimentat pels discursos de líders com ­Boris Johnson, Emmanuel Macron i Mario Draghi. El president del Consell de Ministres d’Itàlia va parlar de “preservar les competicions nacionals, els valors de la meritocràcia i la funció social de l’esport”. Des de 1997, quan una llei del PP va declarar que una sèrie d’esdeveniments futbolístics eren “d’interès general”, que servidor no ­veia una cosa tan al·lucinant. Florentino i Joan Laporta no van veure venir que el sentiment inflamat dels aficionats –que és el motor del negoci de la pilota– podria dinamitar la seva jugada mestra.
 
Dir que el futbol és una religió és fer curt. Per a molta gent arreu del planeta, el futbol és l’única cosa que els permet sentir que formen part d’una cosa més gran que la seva existència, més que un Déu, una pàtria, un amor, una causa… Tinc amics que es transformen quan juga el Barça i que connecten amb una forma de misteri tan insondable que sento enveja dels moments en què perden l’oremus. La comunió a les graderies, els càntics, les cerveses, els rituals previs i posteriors als partits són ­coses que constitueixen un intangible grandiós. Quan vaig veure els seguidors de diversos equips anglesos manifestant-se contra l’artefacte de Florentino vaig confirmar que, a vegades, els més poderosos perden les guerres perquè els domina la sensació d’omnipotència.
 

A vegades, els més poderosos perden per la sensació d’omnipotència

 
S’accepta generalment que els diners no tenen pàtria ni color. Aquesta és la premissa de la Superlliga i de tot l’esport espectacle, també del que depèn de la UEFA i les lligues de cada Estat. Això és així, però no ha de semblar-ho. L’intangible fa oblidar la virolla. És sexe però volem creure que és amor. Per això, quan Florentino ha mogut fitxa, molts han sortit a defensar el futbol com intocable aliment espiritual del poble, faltaria més.

Etiquetes: