03 mai 2021 Els dubtes raonables
La notícia és molt important però ha quedat una mica amagada i desdibuixada pel soroll circense de la campanya electoral madrilenya: el vot particular de dos dels magistrats que firmen la sentència del Tribunal Constitucional que resol el recurs presentat per l’exconseller Jordi Turull, avui empresonat a Lledoners. Tot i que l’Alt Tribunal confirma el delicte de sedició pel qual el Suprem va condemnar els dirigents del procés, els magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer defensen que les penes haurien d’haver estat menors i consideren que “hauria estat necessari tenir en compte els dubtes tècnics que el recurs al tipus penal de sedició suscita en aquest cas”.
Som davant la primera esquerda jurídica rellevant sobre la condemna als líders independentistes que sorgeix del cor de l’Estat, una cosa que no havia passat fins avui, ja que totes les crítiques al respecte provenien d’organismes internacionals o d’entitats de la societat civil. Recordem que aquesta sentència obre la via perquè Turull pugui anar ja al Tribunal Europeu de Drets Humans i cal suposar que el que ara s’exposa serà aplicable a la resta de presos que llavors formaven part del Govern.
Som davant la primera esquerda jurídica rellevant sobrela condemna als líders independentistes
Els vots particulars de Xiol i Balaguer qüestionen, matisen i trenquen en part el relat oficial sobre el procés que va fixar la sentència del Suprem. No és poca cosa, tenint en compte que tot el que va passar a partir del 2012 és també una gran batalla de relats, a la qual l’Estat espanyol hi va tard i malament, com va constatar desesperadament Rajoy la nit del 9 de novembre del 2014, quan Mas va sortir proclamant l’èxit d’aquell assaig de referèndum que es va denominar consulta participativa. El relat que sustenta la condemna del Suprem (que és una narració que prové de la instrucció del jutge Llarena, que, al seu torn, es basa en la peculiar versió dels fets conjuminada tàcitament pel tinent coronel Baena) va ser desmuntat diverses vegades per les defenses, però ara es tracta de reticències i dubtes raonables de dos membres del TC.
Xiol i Balaguer argumenten que els seus col·legues no han tingut en compte a l’hora d’estudiar el recurs de Turull la “indeterminació” del delicte de sedició i que es tracta d’una figura molt interpretativa. D’altra banda, al referir-se al que va passar als carrers, els dos magistrats s’aparten de la pel·lícula oficial: “En relació amb la multitudinària mobilització ciutadana del dia 1 d’octubre del 2017, els incidents que es van produir, encara que importants, van tenir caràcter aïllat, per la qual cosa no resulta fàcil atribuir a aquella mobilització ciutadana, que va tenir lloc aquell dia a fi d’exercir un suposat dret de vot, elements tumultuaris”. La seva conclusió interpel·la el conjunt dels espanyols: “Perquè sense garantia de la preservació de la norma l’Estat de dret no és possible. Però sense una observança escrupolosa dels drets fonamentals tampoc no ho és”.
Es posa novament en evidència que la judicialització del conflicte català, a més de convertir el desacord en una ferida profunda, ha erosionat greument la qualitat de la democràcia espanyola.