23 mai 2021 Les escales del president
La vida et diu alguna cosa important quan el president del teu país és molt més jove que tu: Pere Aragonès va néixer quan aquest cronista estava fent BUP, que era el precedent de l’ESO. Aquell novembre del 1982, feia poc que Felipe González havia arribat a la Moncloa, Jordi Pujol portava dos anys i mig a la presidència, Servan-Schreiber triomfava amb El desafío mundial , encara hi havia caixes d’estalvis, i el gran Franco Battiato havia publicat, feia un any, La voce del padrone, aquell LP que ens va salvar la vida.
Els càrrecs transformen les persones que saben ser al seu lloc. Per això el títol de Molt Honorable President donarà una altra fesomia a aquest home de 38 anys que arriba a la presidència en un moment molt delicat, de la societat i de les institucions. Des dels temps de Francesc Macià, ser president de la Generalitat és alguna cosa més que dirigir un govern. El càrrec emet un presidencialisme que eludeix el biaix partidista, sempre que l’interessat sàpiga jugar-hi amb habilitat. Això ho va notar, fins i tot, un home tan fred com José Montilla: “Les pedres d’aquest palau obliguen”, va confessar en un dinar amb alguns periodistes. Quim Torra és l’excepció que confirma la regla.
Des dels temps de Francesc Macià, és alguna cosa més que dirigir un govern
Aragonès ho sap, tot això. I també sap que la presidència és un pedestal on, per pujar-hi, cal fer servir algunes escales de fusta que són d’altri. La investidura és un préstec (car) d’escales. Si després del tràmit alguna escala cau o algú la tomba, el president ja és al pedestal i no és fàcil treure’l. Per bé que el Gabinet format per ERC i Junts compta, en teoria, amb els vots de la CUP, és previsible que es produeixin entrebancs i topades que podrien portar Aragonès a explorar geometries variables amb els comuns i amb el PSC, que va fer un oferiment explícit per tirar endavant grans polítiques de país.
Les escales que han servit el president Aragonès per pujar poden desaparèixer, per una ventada o un cop de peu. Si se sap surfejar, no hauria de passar res. Pujol, el 1980, va ser investit amb el suport d’ERC i dels centristes d’Adolfo Suárez. I, després, l’any 1984, va guanyar per majoria absoluta.