ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Ovnis i rentadores
6908
post-template-default,single,single-post,postid-6908,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

20 jun 2021 Ovnis i rentadores

Se’ns farà llarg fins el dia 26, penso mentre vaig pel carrer i tinc la temptació d’actuar unilateralment i
treure’m la fotuda mascareta abans del moment que han previst les autoritats, que ja podrien haver avançat la mesura a aquest cap de setmana. Com serà la gent sense morrió a l’exterior? Tornaran els grans plaers petits: passejar lluint ulleres de sol ­sense que s’entelin, caminar al costat d’un amic sense haver de repetir les coses tres vegades, notar l’olor dels matins… La mascareta crea, entre la realitat i nosaltres, un teatre de descon­fiances que els neoromàntics anomenen misteri i els misantrops celebren com un escut davant l’altre. Una cosa està ben clara: la mascareta ha fet més prudents els empàtics i més salvatges els espavilats.
 
Se’n van les mascaretes i tornen els ovnis. És el signe dels temps. Un informe encarregat pel Congrés dels Estats Units a diverses agències d’intel·ligència conclou que no es pot afirmar que els ovnis siguin de procedència extraterrestre ni tot el contrari. L’enigma dels plats ­voladors perdura, més enllà de la guerra freda i més enllà de la pandèmia. Serveix per recordar-nos que, en època de crisi, cal posar alguns marcians en les nostres vides, per transferir a la dimensió desconeguda aquelles pors que anem acumulant. Però oblidem que, portant mascareta, tots tenim l’aspecte d’habitants d’un planeta remot d’una pel·lícula de sèrie B. Vosaltres sou els selenites.
 

Amb mascareta, tots tenim l’aspecte d’habitants d’un planeta remot

 
Però els ovnis no estan sols. Dialoguen habitualment amb les màquines que ens envolten. Ho vaig notar fa uns dies, al llevar-me a les tres de la matinada per posar una rentadora, es­perant així que la factura de la llum sigui una garrotada menor del que s’anuncia. Transitant per la penombra domèstica, vaig pensar en una pregunta que vaig subratllar al llibre El retorno de los brujos (un clàssic que serà reeditat a Espanya quan els de Vox el descobreixin): “Som els més interessants?”. L. Pauwels i J. Bergier es refereixen als terrícoles. No vaig poder contestar-me. El veí del tercer segona va emetre diversos exabruptes, insensible a la melodia de la meva rentadora. Sí, crec que també va dir-me marcià, entre altres coses.

Etiquetes: