ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | El laboratori local del 23
6936
post-template-default,single,single-post,postid-6936,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

05 jul 2021 El laboratori local del 23

Per baix i des de la perifèria cap al centre. Moltes de les grans transformacions polítiques de l’últim quart de segle a Catalunya han començat des dels ajuntaments. En voleu exemples? El govern tripartit a la Generalitat no hauria estat possible l’any 2003 sense l’experiència prèvia de diversos governs municipals en els quals van ser socis PSC, ICV i ERC, sovint per posar fi al predomini convergent en ciutats i comarques emblemàtiques; l’ascendent de la CUP no s’hauria materialitzat sense els anys de treball local dels anticapitalistes, buscant la connexió amb les noves generacions; el postpujolisme de Mas no hauria tingut tropes sense la profunda renovació de cares que CDC va fer, si us plau per força, quan els vells tòtems declinaven; els republicans no se sentirien ara forts davant el PSC si no haguessin començat a moure’s, fa força temps, en els entorns metropolitans per entrar en consistoris on ERC era una marca desconeguda…
 
Alcaldes i regidors tenen a les mans un enorme laboratori polític, enmig de totes les tensions que es generen en una Catalunya ciutat on el rural, l’urbà i el suburbial han esdevingut etiquetes que ja no diuen res del que volien dir quan es va restablir la Generalitat. Per tot això les futures municipals a Espanya, les del maig del 2023, seran una prova importantíssima per a les forces independentistes. Les envitricollades relacions entre ERC i Junts –que expliquen a fons els periodistes Oriol March i Joan Serra Carné al llibre Enemics íntims – viuran llavors un moment crític.
 
Qui traurà més alcaldies i qui tindrà més regidors on hi ha més població? Republicans i juntaires pretenen aprofitar aquesta cita electoral per deixar enrere el soci competidor, pel que fa al pes institucional i als òrgans de coordinació local (consells comarcals i, sobretot, diputacions), dels quals depenen recursos, càrrecs i influències.
 
El partit de Puigdemont vol captar els alcaldes i regidors que van sortir elegits sota la marca PDECat, que no són pocs. Les sigles postconvergents que lidera Àngels Chacón no van entrar al Parlament, però articulen uns sectors significatius al segon anell metropolità i al rerepaís. Què faran aquests edils quan els truqui Puigdemont i els visiti Jordi Turull? La tradició d’aquest espai col·loca el president o expresident per damunt de tot, convé apuntar-s’ho. Aquest escenari no es pot deslligar del repartiment de poder a Junts, on Jordi Sànchez s’ha convertit (en sintonia amb Waterloo) en la figura que pren les grans decisions, tot i les crítiques d’aquells que volen que això ho fes algú altre.
 
Tampoc cal perdre de vista Jordi Puigneró ni els moviments d’Elsa Artadi, l’altaveu més potent contra el pragmatisme dels socis i les paraules de Pedro Sánchez. A ERC, en canvi, el repartiment de funcions entre Aragonès i Junqueras està pensat per evitar malentesos i aprofitar el millor de dos perfils molt diferents i complementaris. Amb tot, la clau serà aquesta: el maig del 2023 ja sabrem si la taula de diàleg ha produït un tortell o un carquinyoli.

LEER COME

Etiquetes: