23 ago 2021 Desestabilitzats i embotellats
Marta Madrenas, que és alcaldessa de Girona i diputada al Parlament per Junts, ha dit, durant un debat a la Universitat Catalana d’Estiu, que és imprescindible que l’Executiu de Pedro Sánchez parli seriosament a la taula de diàleg i que això es fa “desequilibrant l’Estat espanyol perquè senti la necessitat d’haver de negociar”. No ho va dir cap representant de la CUP sinó algú que, abans de dedicar-se a la política, havia estat presidenta del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona. A més, Madrenas és del mateix partit que el conseller Puigneró, que ha pactat amb el Gabinet central l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Com es menja tot plegat? Per cert, Mireia Vehí, cupaire, va coincidir amb Madrenas en l’escepticisme sobre la taula de diàleg.
Mentre Madrenas feia un cant a la desestabilització revolucionària en un ambient propici a les èpiques de butxaca, molts dels seus col·legues alcaldes i regidors (del seu partit i d’altres) estan passant uns dies nefastos perquè es veuen desbordats –desestabilitzats– per la celebració de constants botellots nocturns a les seves localitats, davant dels quals són impotents, i exigeixen més suport del Govern per poder garantir l’ordre públic i el descans. Per cert, els botellots estan prohibits a Catalunya i el que passa és tan senzill com destructiu: les autoritats no poden fer complir la llei. Demanar el toc de queda per aturar els botellots, a més de ser una desproporció que els tribunals han tombat, és la prova que molta gent amb càrrec desconeix coses bàsiques de l’Estat de dret.
Hi ha una contradicció entre les servituds del realisme i una narrativa efervescent
Les dues fotos, una al costat de l’altra, expliquen molt bé una de les constants de la Catalunya d’avui: la contradicció que arrossega un partit de govern com Junts, que ha d’harmonitzar les servituds del realisme institucional quotidià amb una narrativa efervescent de lèxic insurreccional que, a voltes, pretén ser més contundent que la dels cupaires. “Desequilibrar l’Estat espanyol” es diu com si fos anar a fer espàrrecs de marge. Es diu amb una barreja de frivolitat, ignorància i vehemència que fa riure. I, tot seguit, apareix a la televisió un alcalde d’una vila costanera que implora que la Generalitat l’ajudi a controlar les masses borratxes que han convertit les nits d’aquell lloc en un malson. Junts vol desequilibrar l’Estat mentre, com a partit que cogoverna el país, no és capaç d’assegurar uns mínims. Interior està ara en mans dels republicans i Salut en mans de Junts, però això és secundari: la responsabilitat del desori és del Govern en conjunt.
La frase de Madrenas, llançada com una pedra contra els socis d’ERC, il·lumina la precarietat estratègica d’un determinat independentisme, que va anunciant el que no farà, com aquell milhomes de barra de bar que amenaça tothom i que, a l’hora de la veritat, se’n va per la porta del darrere.