27 set 2021 Un nou ‘momentum’?

Tota la pressió sobre ERC i Pere Aragonès. La breu detenció a Sardenya del l’expresident Carles Puigdemont pressiona els republicans i també, de manera més lleu, Podem i els comuns, com van palesar algunes manifestacions contundents de Jaume Asens.
 
Després de la discrepància aguda sobre la taula de diàleg a l’interior del Govern Aragonès, el nou episodi judicial del líder de Waterloo dona ales al discurs de Junts contra la negociació amb Madrid, per bé que l’Executiu català va saber salvar la situació amb un comunicat institucional escrit amb tiralínies, per tal de projectar una imatge cohesionada. La sort judicial de Puigdemont a Europa no pot deixar d’impactar sobre els republicans, que fan equilibris per denunciar la detenció de l’expresident alhora que defensen la viabilitat de la taula de diàleg. Si tot queda en un ensurt i, finalment, no hi ha extradició a Espanya, el Gabinet autonòmic pot salvar els mobles i anar fent, fins la propera crisi entre els dos socis. En cas contrari, s’obriria la caixa dels trons i també quedaria qüestionada la participació d’ERC en la governabilitat espanyola, amb totes les derivades que aquest escenari hipotètic comportaria. Aleshores, tot podria canviar abruptament (al Parlament i a les Corts espanyoles) i és obvi que el diàleg tot just encetat seria gairebé impossible de mantenir.
 

Seria possible unnou cicle de grans mobilitzacions independentistes?

 
D’altra banda, la detenció de Puigdemont per part de la policia italiana va crear el miratge d’un momentum , per fer servir una terminologia que Quim Torra va popularitzar i que Junts ha assumit per expressar la seva nostàlgia d’un pla que repeteixi la via que no es va culminar l’octubre del 2017. Malgrat que divendres era festiu a Barcelona, Junts, l’ANC i Òmnium van aconseguir treure centenars de persones al carrer per protestar (en diverses ciutats) i va sorgir la pregunta: seria possible un nou cicle de grans mobilitzacions independentistes, en cas que Puigdemont fos extradit? Com hem escrit, l’expresident actua com un símbol (no només per als votants del seu partit), i això té una gran força popular. A més, la repressió és un ciment que acostuma a funcionar. Com ha demostrat la darrera Diada, la constància de les bases independentistes és superior al desconcert, el cansament o la crítica dels seus dirigents.
 
Però no es poden obviar algunes circumstàncies. Primera: el país no està en la situació que va envoltar l’1 d’octubre, l’impacte de la pandèmia també concerneix els independentistes. Segona: les discrepàncies estratègiques (entre ERC i Junts, i entre l’ANC i Òmnium) s’han incrementat i són profundes. Tercera: si bé Junts marca distàncies respecte la taula de diàleg, no queda clar el que ofereix com a alternativa, més enllà de la protesta. I quarta: cal suposar que Pedro Sánchez no repetiria els errors de Mariano Rajoy si arribés el moment o momentum .