ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | La pudor del fanàtic
7106
post-template-default,single,single-post,postid-7106,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

07 nov 2021 La pudor del fanàtic

Si algú es tira un pet en un espai petit, la pudor acaba dominant l’ambient i, aleshores, es produeix una certa incomoditat entre els presents. Les expressions dels fanàtics, en qualsevol debat o discussió pública o privada, tenen el mateix efecte: contaminen els arguments i corrompen el diàleg fins al punt que el desfiguren i el fan impossible. Quan el fanatisme senyoreja, hom no sap ben bé de què està parlant i, aleshores, les paraules deixen de tenir sentit i esdevenen una altra cosa. Arreu el fanatisme amenaça totes les societats i arreu els fanàtics poden convertir causes nobles i respectables en l’excusa perquè l’odi i l’exclusió s’imposin com el més normal. És una cosa que hem vist moltes vegades. També ho hem vist i ho veiem a la vora de casa.
 
Fa poc, un individu em va titllar de “traïdor” mitjançant un tuit. Fins aquí, res de l’altre món. L’emissor de la piulada, un suposat independentista empipat amb un article meu en què qüestionava el Consell per la República i algunes declaracions de Puigdemont, associa la traïció amb tots aquells que no diuen el que ell creu (escric “creu” perquè posar “pensa” seria exagerar). Cada dia som més els catalans que rebem el qualificatiu de traïdor per part d’alguns, la qual cosa dibuixa perfectament quina mena de República té al cap certa gentola.
 

Cada dia som més els catalans que rebem el qualificatiu de traïdor per part d’alguns

 
La piulada que comento contenia una segona part on l’individu va escriure això: “Quan assolim la independència haurem de fer neteja d’impresentables com ell”. Tot i ser una amenaça no vaig poder evitar somriure i riure. Una propaganda molt intel·ligent per ampliar la base de l’independentisme! El fanàtic comarcal no en té prou d’assenyalar traïdors com abans alguns buscaven heretges. També se sent empès a anunciar una gran purga (no tinc clar si propugna la meva eliminació física o solucions menys irreversibles) d’elements que ell considera “desafectes”, com farien Franco, Hitler, Stalin o Pol Pot. El concepte “neteja” no és casual, perquè els fanàtics sempre aspiren a una societat on regni la puresa, representada per ells.
 
L’escriptor israelià Amos Oz ha dit i escrit que els fanàtics no acostumen a tenir sentit de l’humor i –afegeixo jo– pequen de solemnes. El pobre ­diable que empra Twitter per amenaçar creu que fa una cosa important, però només fa el ridícul, com un pallasso involuntari.

Etiquetes: