ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | El carnaval de Putin
7274
post-template-default,single,single-post,postid-7274,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

27 feb 2022 El carnaval de Putin

Deu ser que em faig gran, però la invasió russa d’Ucraïna –amb les seves bombes, els seus ferits, els seus morts i els seus desplaçats– m’ha tret les ganes de celebrar el carnaval, festa a la qual tinc tirada per haver nascut en una ciutat on aquests saraus formen part de l’ADN col·lectiu. Sempre em xoca, al veure-ho al cinema o llegir-ho a les novel·les, que –per exemple– la gent tingués ganes de ballar a Barcelona mentre Londres era bombardejat per la Luftwaffe, en els negres dies de la batalla d’Anglaterra, quan els britànics resistien sols davant de Hitler. Aquest cop, més que altres vegades, serà molt difícil no pensar en el patiment de la gent de Kíev mentre un es disfressa alegrement a Vilanova i la Geltrú, Solsona, Sitges o Platja d’Aro. Després d’un any sense el Rei Carnestoltes a causa de la pandèmia, el seu retorn és ben agredolç.
 
I parlant de disfresses, és curiós que alguns no s’hagin adonat del veritable rostre de Putin fins a veure que els tancs russos es passegen per la plaça Maidan com si fossin autobusos turístics. Si la carota que fem servir per subvertir la realitat no deixa de ser una projecció inadvertida del nostre caràcter, no hi ha dubte que el president rus ens ha ofert la seva millor i més eloqüent disfressa quan ha tingut el detall d’aparèixer per televisió per anunciar que Ucraïna, la Unió Europea i l’OTAN sa­brien el que és bo. Al Kremlin no van de catxa i, a més, gaudeixen d’un gran avantatge: saben que a París, Berlín, Roma i Madrid cap governant no està avui disposat a justificar que morin­ soldats dels seus respectius països per defensar la sobirania d’Ucraïna.
 

Serà molt difícil no pensar en el patiment de la gent de Kíev mentre un es disfressa

 
Un ministre del tsar, al segle XVII, li va explicar a un viatger francès que l’anhel de Rússia era estendre el seu domini en totes direccions, sempre. Fidel a la tradició, Putin demostra que la història pot ser una sínia que ens obliga a caminar en cercle, com els rucs. Alhora, les sancions contra el règim rus posen en evidència que la retòrica solemne de Brussel·les és decebedora quan es confronta amb els fets, i tendeix a ser una masca­rada. Els ucraïnesos estan ben sols davant el seu agressor.
 
Ja ho he dit: no sé com viure el refotut carnaval mentre altres eu­ropeus són sacrificats a l’altar d’una realpolitik­ que tot just disfressa l’enorme vergonya –diguem-ne– occidental­.

Etiquetes: