21 mar 2022 Quan la base s’empipa

L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat dona unes dades que cal retenir: el sí a la independència cau fins a un 40%, mentre que el no arriba al seu màxim amb un 52%. A més, la distància entre el sí i el no a la secessió és la més gran de la sèrie històrica. Recula l’independentisme inexorablement? Haurem d’esperar a les eleccions municipals de l’any vinent per saber-ho. En tot cas, el sondeig del CEO avisa d’un corrent de fons: els que sempre parlen “d’ampliar la base” per “saltar la paret” ara veuen que una part de la parròquia es desmarca. Això passa quan el Govern pateix una contestació al carrer d’un sector que ha estat tradicionalment proper a les posicions sobiranistes, el professorat. Sembla que la base de l’independentisme minva i, a més, s’empipa amb els que dirigeixen l’administració autonòmica.
nbsp;
Durant anys hem comprovat que els polítics independentistes han fidelitzat un electorat estable al marge dels seus encerts i errors. Ho hem explicat a partir de la repressió policial i judicial, que ha servit per relativitzar la responsabilitat de les cúpules dirigents d’ERC, Junts i la CUP en la gestió de la topada amb l’Estat. En resum: el votant que ha estat partidari del procés perdona les pífies dels polítics que tria perquè posa al davant la gran causa. Quant de temps durarà aquest privilegi? La vaga de docents apunta al final de l’enamorament entre les bases i les elits dels partits del procés.
nbsp;

La vaga de docents apunta al final de l’enamorament amb les elits dels partits del procés

nbsp;
Atenció: no tots els mestres de Catalunya són votants d’ERC, esclar, però està documentat que la formació que lidera Junqueras té una penetració molt alta entre els professionals de l’escola pública, circumstància que té un correlat sindical. El conseller republicà Gonzàlez Cambray ha de fer front a una protesta que –més enllà de les qüestions de fons que afecten un àmbit molt tensionat per la pandèmia i la crisi– expressa el malestar acumulat d’un sector del país que ha estat importantíssim –diria que ha estat estratègic– en les mobilitzacions processistes des del 2012. Recordeu: la Seat no ha fet mai vaga en suport dels presos polítics, però la majoria de mestres sí que ha parat. Els que ara demanen la dimissió del titular d’Educació són ciutadans que, en bona part, han confiat en ERC i en els discursos dels dirigents independentistes. Dit això, el temps passa i la gent torna a les causes amb minúscula. Quan s’ha parlat de les coses de menjar i no del gran somni, la decepció ha estat considerable. I ha sorgit l’empipament.
nbsp;
El president Aragonès sap que té mala peça al teler. No pot desautoritzar Gonzàlez- Cambray però, alhora, necessita reconstruir la relació amb un entorn professional molt influent entre les bases republicanes i els independentistes en general. Governar té aquestes servituds. El llarg mentrestant proposat per ERC és un món amb problemes concrets, que exigeixen que els consellers escoltin, no semblin superbs i tinguin molta cintura.