22 mai 2015 En tren o a cavall
El dimecres al matí vaig sentir una gran felicitat -del tipus de la que té un culer quan l’equip guanya un títol- en llegir a la pàgina 3 del suplement Viure d’aquest diari el següent titular: “Renfe es compromet a millorar la puntualitat”. L’entradeta de la informació encara em va emocionar més, fins al punt que em vaig ennuegar amb el tallat que m’estava prenent: “La companyia ferroviària reconeix que Rodalies té un problema i diu que vol recuperar la confiança ciutadana”. Al·leluia, al·leluia, al·leluia! Els cels se’m van obrir i vaig escoltar la música dels àngels. Renfe ha reconegut, finalment, que té un problema, el miracle s’ha fet. Vaig sortir del meu cos i vaig contemplar l’escena des del sostre. El cambrer del bar -preocupat- es va oferir per trucar un metge quan va veure que, de tanta joia inesperada, jo semblava a punt d’un infart.
No n’hi havia per menys. A més, Pablo Vázquez, la bona persona que ara presideix Renfe, va fer aquestes declaracions en un dels llocs més distingits de Barcelona, el Círculo Ecuestre, en el transcurs d’un dinar. Calla, vaig pensar, això deu anar de veres perquè el senyor Vázquez ho fa saber davant de molts dels patricis més reputats i a ells no els enganya, que són figures amb diners i influència. Aquesta gent mana i això ho sap qualsevol empleat de l’Estat. En veure la foto del màxim responsable ferroviari amb Borja García-Nieto, president de l’Ecuestre, el meu cor es va inundar d’una tranquil·litat còsmica. En els pròxims dos anys -Vázquez dixit- Renfe invertirà 118 milions d’euros a Rodalies.
Val a dir que, malgrat el meu entusiasme desbordant per aquestes sensacionals notícies, vaig tenir un moment de dubte, per dos motius. Primer, i segons la crònica de Raúl Montilla, el president de Renfe va eludir les preguntes sobre la necessitat de millorar les infraestructures a Catalunya, perquè -va repetir- això és un problema d’Adif. I segon: tot i que he fet un esforç titànic de memòria no he aconseguit recordar -jo agafo el tren cada dia- cap pròcer del Círculo Ecuestre en un vagó de Rodalies anant o venint del despatx. Òbviament, podria ser que els senyors de l’Ecuestre agafessin el tren en hores que no són les meves, esclar.
Però la felicitat és sempre efímera i ahir mateix el caos es va apoderar de la xarxa de Rodalies i Regionals de gairebé tot Catalunya, situació que va afectar unes 80.000 persones, una experiència que el senyor García-Nieto hauria de viure un dia per complementar la teoria amb la pràctica. Ara, seguint la moda, tocaria acabar fent alguna broma sobre les monges en política, però m’estimo més un altre professional d’aquesta ancestral barreja: que el ministre d’Interior (en companyia o no del conseller Santi Vila) pregui per nosaltres, pecadors i maltractats usuaris.