06 jul 2015 Torna l’optimisme
Hem dit i repetit que el procés sobiranista té una mala salut de ferro. A casa del malalt, el pessimisme i l’optimisme pugen i baixen com en una muntanya russa. Aquesta darrera setmana ha tornat a créixer l’optimisme i la il·lusió entre els convençuts de la independència, arran de la possibilitat que es presenti al 27-S una llista suprapartidista que sumi esforços i multipliqui vots. Els socis de l’ANC s’han expressat de manera contundent a favor d’aquesta opció mentre la junta d’Òmnium ha dit que també veu bé aquesta carta. D’altra banda, s’ha conegut una enquesta encarregada per l’entitat que presideix Muriel Casals segons la qual una llista avalada per CDC, ERC i CUP podria obtenir gairebé el 50% dels vots i 75 diputats.
L’optimisme ha tornat i això ha generat tanta energia entre les bases del moviment sobiranista que les dades del baròmetre del CEO de juny (que no recull la ruptura de CiU) no han desmoralitzat la tropa, sinó que han contribuït a reforçar la idea que només la suma d’efectius i una unitat operativa i clara poden assegurar la victòria. Recordeu que les darreres xifres del CEO indiquen que els contraris a la independència estan més de set punts per sobre dels partidaris.
Amb aquest panorama, podríem anunciar una llei segons la qual a més confluència i unitat de cara al 27-S més optimisme i més il·lusió entre aquells que són el motor incansable del procés i dels quals depèn que hi hagi una mobilització espectacular abans i durant la campanya electoral. La mobilització de base –rodada en manifestacions i accions de tota mena- és el gran avantatge del bloc sobiranista. En les democràcies contemporànies guanya qui és capaç de mobilitzar més el camp propi i generar així la bola de neu o efecte cavall guanyador, que els experts anomenen efecte bandwagon. A més, una llista que superi les desconfiances partidistes seria el millor antídot contra la por al salt, factor que no es pot menysprear. Més que indecisos, el que hi ha són abstencionistes i persones preocupades per les incerteses de la desconnexió. La mobilització massiva combinada amb informació sobre aspectes concrets que afecten tothom donaria confiança i reduiria el segment dels preocupats, que no s’ha de confondre amb els contraris a la independència.
Queden pocs dies per arribar a un acord important i no defraudar tanta i tanta gent que no vol saber res de tacticismes de partit. No es pot perdre més temps. És l’hora d’abordar una partida històrica amb la màxima seriositat. Per això no s’entendria –ni aquí ni al món- que una llista per la independència impulsada per l’ANC i OC prescindís del capital polític de dirigents com Mas, Junqueras i Fernández, ni tampoc s’entendria que abans dels comicis no es pacti –com demana sàviament el líder d’ERC- un Govern ampli que es faci responsable d’assolir la meta i gestionar el dia a dia.