09 nov 2015 Autogol del sobiranisme

Parlar només del que fan els partits polítics no explica res si no parlem també del que fa una societat determinada amb ella mateixa. Per això tinc poc interès a comentar les raons que porten la CUP a vetar Artur Mas, més enllà de consignar que els cupaires són presoners d’un missatge repetit durant una campanya en la qual tothom -ells també- donava per fet que Junts pel Sí faria un resultat millor del que va fer. Per tant, a la vista del que avui passarà al Parlament, toca interrogar-se sobre què vol i què creu que vol el sector social que ha assumit la idea de la independència. Aquí ja no val un tòpic gastat del tipus “els partits ens han fallat”.

Per on ha crescut, des del 2010, l’opció sobiranista? Pel centre social del’electorat, singularment votants de CiU i, en menor mesura, del PSC. Els anys de feina parlamentària d’ERC van normalitzar la idea d’un Estat català independent, que després de la sentència del TC sobre l’Estatut va ser abraçada per unes classes mitjanes poc amigues de revolucions però fatigades de viure en el victimisme i les molles. En els comicis del 27-S, Junts pel Sí pretenia articular tot aquest vot moderat, vells i nous sobiranistes que s’imaginaven un procés que, al final, desembocava en un referèndum pactat a l’estil britànic. Era ingenu, això? Sí i no. Madrid no és Londres, però ningú no faria servir només la força si el sobiranisme obtenia un percentatge contundent, estava unit i no cometia gaire errors.

Però les coses no van anar així: una part dels votants sobiranistes d’ordre, mesocràtics i tranquils, va decidir triar la CUP. No ho va fer per amor sobtat a l’anticapitalisme, ho va fer -resumint- per dues raons: perquè va voler donar als cupaires la vigilància de la suposada autenticitat del procés i perquè va veure, en aquestes sigles, una política sense impureses (la qual cosa fascina en una societat sense sentit d’Estat i limitada per visions puerils del poder). Som on som perquè, en comptes de reforçar el carrer central del sobiranisme, els votants (inclosos molts no rupturistes) van donar la clau a una opció lateral que, a més, menysprea la majoria social que té com a referent un convers com Mas. La majoria -remarco- sense la qual la independència no té cap possibilitat d’èxit.

Junts pel Sí es va equivocar durant la campanya en confondre el bon rotllo amb la CUP amb el silenci sobre el vot útil. I s’ha equivocat ara, a l’hora de negociar la investidura. Els convergents han pensat erròniament que la declaració que es votarà aquest matí estovaria els cupaires. Però amb això només han precipitat el torcebraç amb l’Estat, justament enmig de la desunió, la confusió i la feblesa. L’equip de Mas vol deixar clar que el president ho ha intentat tot. Una foto amb un preu molt alt. Què farà el votant sobiranista tranquil que va donar-se un gust quan vegi l’autogol?