16 mai 2016 De Borrell a Parlon

Els socialistes han aconseguit, aquests darrers dies, un prodigi de contorsionisme: a la vegada que Jaume Collboni pacta a Barcelona amb Ada Colau, la candidata Meritxell Batet ataca durament els comuns i Podem perquè –suposo– li han dit que això pot frenar l’ensulsiada dels seus el 26-J; alhora que fitxa el jacobí Borrell per a un hipotètic futur govern socialista, Pedro Sánchez incorpora al mateix grup de notables Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, partidària del dret a decidir i veu crítica amb algunes actuacions de l’aparell. Una de freda i una de calenta.

Però quina és l’ ànima dominant a la direcció? Per desempatar cal observar altres figures de les que han estat cridades a vendre el producte. Hi ha un nom que ho diu tot: Manuel Cruz, nou número dos de la llista del PSC a les generals, que arriba després del terratrèmol que ha produït l’adéu de Chacón. El professor de filosofia i president de Federalistes d’Esquerres és un opinador especialitzat en la demonització sistemàtica dels independentistes. Hi té tot el dret, per descomptat. Però en aquest exercici de zel inquisitorial contra el mal separatista no se li endevinen gaires conviccions federalistes (ni simètriques ni asimètriques) i sí, en canvi, un centralisme de pedra picada que podrien subscriure perfectament els dirigents de C’s i del PP. S’ha d’agrair, tanmateix, que hi posi menys bilis que Joaquim Coll.

Cruz també havia estat molt crític amb el socialisme català d’altres moments, perquè el veia massa proper al nacionalisme i poc bel·ligerant amb l’adversari. Així ho va escriure fa deu anys, quan José Montilla presidia la Generalitat: “Hay perseverancias que asombran, y esta es una de ellas. El PSC ha cometido, por enésima vez en lo que llevamos de democracia, el error de querer jugar en el terreno equivocado, en el que nunca va a poder vencer. Se ha empeñado en aparecer como el más nacionalista y ahí siempre será penalizado (haga lo que haga: y, si no, que se lo pregunten a Maragall), mientras que a los partidos nacionalistas todo les será perdonado (y, si no, que se lo pregunten a Mas, funambulista impune donde los haya)”. Pel que sembla, Iceta ha fet cas al professor (que ara –per cert– s’haurà d’acostumar a rebre crítiques sovint, com qualsevol diputat). A les eleccions catalanes del 27-S, el programa del PSC ja no contenia ni una línia favorable al dret a decidir. Amb tot, i vistos els resultats declinants dels socialistes, no sembla que posar-se al costat del PP i C’s sigui la recepta màgica.

Borrell i Cruz, vet aquí el missatge engrescador del PSOE sobre Catalunya. Vet aquí “el catalanisme valent” que anuncia solemne Batet. Ni tot el sentit comú de Parlon podria compensar determinades apostes. Entendran aquest festival els alcaldes i regidors del PSC que governen amb CDC una pila de municipis?