16 set 2011 Xapes dures, vinga!

El dret a ser irreverents separa les societats obertes de les societats tancades, per això sóc de l’opinió que cal eixamplar els espais de crítica sempre que es pugui. I que cal fer-ho tant si la crítica és del nostre gust com si no ho és, perquè aquesta és la veritable actitud liberal. Però ningú està obligat a fer costat de manera incondicional missatges que considera lesius per als seus interessos. Per això és ben comprensible que l’Ajuntament de Barcelona no doni suport a productes que transmeten una imatge dolenta de la capital catalana, com també ho és que aquests mateixos productes es puguin oferir, en canvi, sense manies allí on l’administració no té res a dir-hi. És censura que l’Ajuntament decideixi que, en recintes de titularitat pública, no cal denigrar més el nom de Barcelona? L’autoritat municipal retira uns pins que retraten una ciutat de merda perquè no té cap obligació de banalitzar allò que preocupa molts ciutadans. Alguns haurien de viatjar als països on hi ha veritable censura per estalviar-se exageracions.

No dramatitzem, si us plau. La llibreria La Central ha decidit que continuarà posant a disposició dels seus clients, excepte en els establiments ubicats en locals municipals, les xapes o pins on es fa al·lusió a la cara més conflictiva i problemàtica de Barcelona, des dels lladres que et roben la bossa d’una estrebada fins als top manta, passant per les prostitutes al carrer. Perfecte. Una empresa privada, com qualsevol particular, té tot el dret a fer ironia, sarcasme, sàtira i el que calgui sobre tot allò que l’envolta. Són les nostres regles de joc. Si els clients d’aquest negoci ho aplaudeixen –com així s’ha fet saber–, oli en un llum.

A mi les xapes en qüestió em semblen poc atrevides. Són una conyeta de festa de fi de curs, és allò de posarhi només la punteta. Els dissenyadors de la cosa deuen ser d’una prudència digna de les filles de Maria, es queden curts. Si un vol ser irònic de debò, hauria de fer una xapa on es veiés, per exemple, una escena que jo vaig contemplar l’altre dia al barri del Raval: un individu va fer caure una àvia per robar-li una joia. O un pin que evoqui les distretes nits dels veïns d’alguns carrers on aconseguir dormir, sobretot els caps de setmana, és impossible. O un altre on es faci homenatge –irònic, això sempre– a les bandes que fan que els alumnes d’algunes escoles visquin l’aventura de ser atacats i robats, complement ideal de les classes. O la xapa on es vegi un ciclista del bícing que circula esperitat per les voreres. O –i no demano cobrar per cap d’aquestes idees– un pin amb el dibuix d’un home a cos gentil al costat d’una dona amb burca, imatge de síntesi que faria les delícies de moltes ànimes pures que viuen i treballen en aquesta metròpoli tan divertida. Sigueu valents, dissenyadors i llibreters enrotllats: claveu-la fins al fons.