09 abr 2012 Sortir de l’atzucac
El conseller Mas-Colell ha dit el següent sobre els pressupostos generals de l’Estat i les mesures de xoc contra la crisi de Rajoy: “Diem que sí a les coses que ajuden a sortir de l’atzucac, però no creiem que sortir de l’atzucac demani una limitació dels drets de Catalunya”. No ens despistem amb les declaracions de María de los Llanos de Luna, delegada del Govern espanyol, segons la qual el camí sobiranista portaria Catalunya a ser “un dels països més pobres” d’Europa. Ho diu pocs dies després que hagi quedat clar que el territori català és on més recula la inversió de l’administració central i que els deutes pendents en compliment de l’Estatut s’ajornin sine die. Què és el que avui empobreix, de debò, la societat catalana? Per cert, el professor de Harvard i execonomista en cap del FMI, Kenneth Rogoff, afirma tot el contrari que la delegada.
Observo el Gabinet presidit per Artur Mas i comprovo que no només ho té malament per governar, també ho té molt negre per gestionar amb un mínim de dignitat. Tornarem a veure el conseller d’Economia de la Generalitat demanant un crèdit a corre-cuita a un banc per poder pagar les nòmines dels treballadors públics? Per entendre l’operació política a llarg termini que Madrid realitza a cavall d’aquesta crisi només cal subratllar que Rajoy no ha retallat pas els salaris dels funcionaris mentre Mas, en canvi, ho ha fet i amb això ha assumit un risc molt alt. És una comparació que il·lumina amb nitidesa els límits de la via autonomista. Com ho és el fet que no s’hagin suprimit alguns ministeris.
Tornem al sensat Mas-Colell. La qüestió clau del Govern de CiU és, en aquests moments, identificar sense autoenganys la limitació dels drets de Catalunya que suposi cada una les decisions de l’Executiu del PP, explorar els resultats de les eventuals negociacions de pont aeri i, finalment, moure fitxa. Rajoy té majoria absoluta i això ha fet baixar molt el preu del suport de CiU a les Corts espanyoles. El que abans podria haver estat un tortell ara podria recordar un carquinyoli. El nou finançament s’ha convertit en un artefacte per mesurar la paciència institucional de Mas i el de la Catalunya cansada de comprovar que, tal i com estan ara les coses, Espanya és un mal negoci.
Quant de temps pot durar aquest impasse agònic? La tardor vinent serà el moment de fer un balanç sincer. Fins llavors, el Govern català té diversos reptes damunt la taula: evitar el col·lapse financer, prendre mesures per reactivar l’ocupació, donar respostes a la conflictivitat social, mantenir el diàleg amb Madrid i preveure un escenari de xoc democràtic en què el president Mas haurà de ser més audaç del que va ser mai Pujol i menys improvisador del que va ser mai Maragall.