19 nov 2012 L’elector Joan Sales
Avui, enmig de la campanya electoral més important per a Catalunya des del 1980, se celebra el centenari del naixement de l’escriptor i editor Joan Sales, autor de la novel·la Incerta glòria, la millor que s’ha escrit sobre la guerra civil. Què votaria avui Sales si encara fos entre nosaltres?
Sales fou un patriota català que intentava fugir del partidisme i encara més de la tendència al sectarisme que, massa sovint, impregna certes empreses en aquest país. Tot el que va viure durant la guerra, en la qual va participar com a oficial, el va vacunar contra la pulsió autodestructiva que els catalans tenim quan oblidem els valors que han fet que la nostra nació no hagi desaparegut, com ha passat amb d’altres petits pobles europeus.
Cristià heterodox, comunista breu que es desenganya aviat de la utopia que promet la dictadura del proletariat, republicà lleial desfibrat pels errors de la II República (que el va processar), soldat de l’Exèrcit de Catalunya i catalanista que reconstrueix el país des de la cultura i la societat, penso que Sales aquesta vegada votaria tenint en compte molt més allò que no vol que no pas el que diuen els partits en els seus programes. Crec que el dia 25 hi haurà moltes persones com Sales, que agafaran una papereta per frenar, sobretot, la gran quantitat de porqueria, mentides i odi que s’està abocant sobre la nostra societat.
Sales és autor de poques obres, però molt consistents. A Cartes a Màrius Torres, un document excepcional que el nostre jovent hauria de llegir als instituts, escriu això, datat el 8 de maig de 1937: “Pel que fa a la Barcelona de 1937, com a la de 1936, sospito que no n’arribarem a entendre res mentre algun historiador genial no inventi un nou mètode, el del filldeputisme històric; cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles, han jugat els agents dobles, els provocadors, els personatges més sòrdids i més tèrbols, els fills de puta de tota mena en una paraula”. Paraules d’ahir que descriuen molt bé fenòmens actuals.
Per algú com Sales, que va veure la destrucció de Catalunya a mans de “la mentida roja i la mentida negra”, que va haver d’exiliar-se el 1939, que va tornar el 1948 per salvar els mots i preparar el país de l’endemà, el que avui alguns observen com un drama seria un moment de respecte cap a nosaltres mateixos. El moment de plantejar una batalla pacífica i cívica que a cap demòcrata de debò hauria de molestar.
El gener de 1938, Sales recull que Dolores Ibárruri, Pasionaria, ha dit que “los nacionalismos pequeño-burgueses son dignos del paredón”. El temps, per a certes coses, no passa.