08 nov 2013 Lliçons valencianes
El tancament oficial de Canal 9 permet reflexions des d’abordatges diversos. Abans d’entrar-hi, però, vull fer tres afirmacions, per evitar malentesos. Primera: és una evidencia històrica que els valencians i els catalans (amb els balears) compartim un mateix espai cultural i lingüístic, però també és un fet innegable que aquestes tres societats presenten coordenades i dinàmiques polítiques molt diferents, començant per sistemes de partits que no tenen res a veure. Segon: tinc amics valencians però sempre procuro evitar una actitud catalana que ha fet molt mal a València i que consisteix a explicar, des de Barcelona, el que han de fer els nostres veïns. Tercera: expresso la meva solidaritat i respecte pels treballadors de RTVV en un moment tan difícil, però també em demano per quin motiu han esperat tant a mobilitzar-se per denunciar una empresa que ara, segons sabem, fallava per totes bandes, en gestió econòmica i en uns mínims de pluralisme.
Dit això i deixant ben clar que em sembla una molt mala notícia que un mitjà de comunicació sigui tancat, vull portar aquest esdeveniment a un terreny més incòmode per a tothom, per no fer-nos trampes. Ho resumeixo amb una pregunta: Per què la societat valenciana, en el seu conjunt, no ha exigit als seus polítics que Canal 9 fos d’una altra manera? Atenció: el nucli de la discussió no és sobre el PP i un canal públic que aquesta formació no s’ha cregut mai, sinó sobre el que voten i deixen de votar els valencians quan toca triar els que dirigeixen el seu país des de les institucions autonòmiques.
He dit que l’assumpte és incòmode perquè ens enfronta a una evidència que, agradarà o no, però ens estalvia la temptació de qualsevol paternalisme: fa molts anys que els populars fan i desfan a la Generalitat valenciana perquè així ho han volgut aquells que són governats. Ras i curt. És cert que algunes enquestes apunten que aquesta hegemonia comença a esquerdar-se i que opcions com Compromís avancen, però també cal recordar que els socialistes (que, per cert, van muntar Canal 9 des del secessionisme lingüístic) han fet tot el possible durant anys per fracassar i barallar-se entre ells.
El president Fabra ordena el tancament d’una empresa pública estratègica i això li valdrà ser presentat per la dreta de Madrid com un gran precursor i un baró territorial amb sentit comú. Ideologia nítida, neocentralisme, com els comptes de Montoro il·lustren: les autonomies han de quedar reduïdes a la mínima expressió, les històriques i les que no, llevat dels bascos. Més enllà de nuclis professionals i d’algunes entitats, els fets són tossuts: és la societat valenciana la que, majoritàriament, ha deixat morir Canal 9 i el drama no ha passat d’un dia per l’altre. Per això Fabra ha rematat la faena amb total tranquil·litat.