27 des 2013 Il.luminacions sobtades
Mentre mirava els llums de coloraines de l’arbre nadalenc, amb el cap emboirat pel vi i el cava de l’àpat, assegut a taula, entre la iaia i el cosí invisible, el nostre amic pensava en el ministre d’Indústria, Energia i Turisme -aquell paio que sembla un clon d’Aznar en més alt- i en els mèrits necessaris a Espanya per ser membre d’un Govern. Mentre observava, badoc, el pessebre il·luminat amb una bombeta blavosa i anava endrapant neules, el nostre sofert ciutadà pensava en Eduardo Montes, president d’Unesa, la patronal del sector elèctric, i en els misteris que regeixen la lògica de les elits que es relacionen amb els sectors estratègics i regulats. Mentre els petits llums intermitents col·locats damunt dels mobles anaven submergint-lo en un estat irreal, la nostra estimada víctima pensava en l’anomenada Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, organisme regulador que expressa els equilibris de poder que passen pels partits polítics i pels grups que se senten vigilants/servidors de l’Estat, que no és igual que vetllar pel ciutadà. Un augment de l’11% en el rebut de la llum és mal govern, és mala bava o ho és tot alhora.
Qui és el responsable d’aquest embolic? Uns acusen els altres com en un pati d’escola, i els uns també es barallen entre ells, com passa entre el ministeri del senyor Soria i el ministeri del senyor Montoro. A sota i al mig, entre el caganer del pessebre i la molsa espessa de la burocràcia, en el racó on les administracions públiques no tenen mai resposta, la suma d’incompetències i decisions errònies acaba petant a la casa del pobre, que ja no s’exclama perquè la pell morta domina i això redueix les nafres de la moral pública. L’àvia suggereix que tornem a l’època de les estufes de llenya i els llums de petroli, abans de totes les guerres, quan el món encara no havia perdut la santa innocència. Llavors, contra tot pronòstic, van sortir uns que aquí construïen carreteres, biblioteques i hospitals, avantpassats dels que ara demanen poder votar en pau.
Mentre mirava el tió, que tenia una retirada al ministre Margallo, derrotat per l’escudella i la carn d’olla, rumiava de posar els dits dins d’un endoll. Per sentir-se viu i per comprovar que, més enllà de les tarifes i les martingales, l’electricitat ens farà lliures o ens farà pobres, però ens farà. El rebut de la llum, això sí que és una estructura d’Estat.
De sobte, es va sentir una veu, des de l’altra punta de la taula: “Apaga els llums, Pepeta, que ens fotran fins els calçotets, aquests fills de la Gran Bretanya”. L’oncle Lluís mai no renegava, però ara se sentia autoritzat a fer-ho. Fins i tot s’hauria tret irat la sandàlia -la sabata de cordons en el seu cas- si hagués coincidit amb Soria, Montes o qualsevol altre personatge per l’estil a la missa del Gall.