21 mar 2014 Esclaus i amos alhora

Són una mena d’orfes del sistema. Molesten a tothom. Són creadors de riquesa però no surten mai a les fotos de les elits ni tenen prou influència davant dels polítics. Són molts i treballen de valent, però tampoc disposen de les proteccions i garanties dels assalariats. Es juguen sovint el patrimoni personal, però no són reverenciats pels mitjans com els alts executius de les grans corporacions, capaços de vendre fum tothora. Parlo dels petits empresaris i dels autònoms, que dimecres van fer un acte a Barcelona amb el lema “Diguem prou” per expressar els greuges que els afecten, a causa de les administracions, els bancs, el sector energètic i les empreses més grosses, aquelles que, com diu Josep González, president de Pimec, “paguen el 12% d’impost de societats mentre nosaltres, les petites, estem pagant una mitjana del 24 %”. Són “esclaus i amos alhora”, en una afortunada expressió de Vicenç Pagès Jordà a la seva última novel·la, Dies de frontera.

Entenc l’emprenyament d’aquestes persones. Entenc que es demanin com es poden rescatar bancs amb diners públics i que, després, no flueixi el crèdit cap als que generen llocs de treball i oportunitats. Els polítics glossen sempre la importància de les pimes i dels autònoms, però a l’hora de la veritat prenen les decisions pensant, sobretot, en les empreses de l’Ibex 35, que -per cert- l’any passat van guanyar prop de 20.000 milions i que, segons González, “paguen a 171 dies quan la llei diu que cal pagar a 60 dies” sense que ningú faci res per solucionar-ho. I la pilota es va fent grossa.

Els polítics fan amb el petit empresari i l’autònom el mateix que fan amb el científic i el professional de la investigació: en campanya electoral prometen inversions i ajuts, però després s’obliden del que van dir. Quan parlen amb el petit empresari que s’ho juga tot en el seu negoci, els polítics que s’han instal·lat a l’administració des de joves em recorden els capellans que donen consells sobre la vida en parella. Si mai no has hagut de pagar una nòmina i mai no has hagut d’implorar un crèdit per fer realitat una idea, no vulguis donar lliçons a qui s’arrisca.

Un gran moment de l’acte organitzat per Pimec va ser quan un dels oradors va carregar contra la corrupció política, un virus que intoxica la majoria de partits, totes les ideologies i totes les administracions. Hi va haver molts aplaudiments. El petit empresari i l’autònom són conscients que, com a part més feble de l’espai on conviuen l’interès privat i l’interès públic, ells són els que més necessiten unes regles de joc que limitin al màxim els tripijocs, els tractes de favor i la pressió arbitrària sobre qui menys pot defensar-se. A Catalunya, les pimes representen un 70,6% de l’ocupació i un 56,6% del valor afegit brut del sector privat.