31 gen 2021 Indecisos i abstencionistes
Campanya molt estranya i eleccions més incertes que mai, justament quan el futur sembla un bosc més inhòspit. Després de veure el debat organitzat divendres per aquest diari, em van venir al cap imatges sintètiques de malson digital: gent que balla sense música, paraules de plàstic que reboten contra un vidre. I una primera constatació: ningú dels que aspiren a presidir Catalunya va aconseguir fixar la pregunta pública que ha d’organitzar la discussió col·lectiva. Per tant, no sabem ben bé encara de què van aquestes eleccions.
 
Cada cap de llista va dient la seva (mentre el de Vox va escampant la seva ràbia trumpista) sense trobar un centre de gravetat. El pitjor són els retrets creuats a propòsit de la data dels comicis, un discurs sense recorregut. Per sobre de la polseguera dels argumentaris precuinats dels candidats, veig els tres objectius que interessen –em sembla– la majoria de ciutadans: refer la conversa política (això inclou que els presos del procés puguin tornar a casa), recuperar el prestigi de les institucions d’autogovern, i forjar grans acords per fer front a la crisi generada per la pandèmia, alhora que s’impulsen polítiques estratègiques, com les relatives a educació, salut, benestar i seguretat. Sortir de la sínia, caminar en línia recta.
 
El nostre deure i el nostre dret és escoltar-nos a nosaltres mateixos
 
Passa amb les campanyes electorals com amb les festes de Nadal: sembla de bon to carregar-se-les sense manies. Discrepo. Més enllà de la qualitat dels polítics que ens demanen el vot i de l’estat d’ànim del cos electoral (un cos bastant castigat, si m’ho permeteu), la campanya és necessària: converteix en ritual el contracte imperfecte entre els ciutadans i els seus representants. I ens calen rituals per posar carrils de reconeixement i de responsabilitat enmig del caos. Aquest cop, a més, la campanya farà més servei que mai: hi ha moltíssims indecisos i augmenta també el nombre de potencials abstencionistes. A qui votar? Votar o quedar-se a casa? Durant aquests quinze dies, escoltarem promeses, amenaces i eslògans diversos, també algunes mentides. El nostre deure i el nostre dret és, sobretot, escoltar-nos a nosaltres mateixos.