24 des 2021 Sánchez fa de Hitchcock
Pedro Sánchez ha demostrat que la seva veritable vocació és el cinema, no pas la política. Quin gran director de pel·lícules ens hem perdut! Quina llàstima per al setè art! Dimecres passat, el president espanyol va comparèixer per anunciar (amb el posat solemne de plàstic que exhibeix sempre com qui treu uns canelons congelats per posar-los al forn) que es recupera l’obligatorietat d’anar amb mascareta pel carrer; al cap d’uns minuts, des del Gabinet central van matisar l’anunci, sobretot arran de les reaccions vistes a les xarxes socials, no precisament entusiastes. Amigues i amics, el que Sánchez va mostrar-nos és un macguffin de grans dimensions, per tenir-nos distrets i fer veure que fa alguna cosa substancial davant l’actual onada del virus. Política? No, jocs (baratets) de mans.
Un macguffin és un recurs narratiu –popularitzat en el cinema pel mestre Alfred Hitchcock– que capta immediatament l’atenció de l’espectador però que, com es veu després, té poca o cap importància en la trama real de la història que s’explica. El macguffin actua com una mena d’ham que atrapa i que despista alhora, i que prepara el terreny per als girs de guió que vindran i que ens descol·locaran. Sánchez, que és un polític enganxat als impactes sobre l’opinió pública, pretén imitar el mag del suspens des de la Moncloa. Però té un problema: la seva pel·lícula no és creïble, el truc no cola, no és versemblant. No és que ens vulgui portar pels terrenys de la seva imaginació, és que ens pren per idiotes.
La pel·lícula del president espanyol no és creïble, el truc no cola, no és versemblant
La prova més clara de la relliscada estrepitosa del cap de Govern socialista és que la gent d’ordre –entre la qual m’hi compto– aquesta vegada ens hem plantat i hem dit que la mascareta “se la posarà sa tia nana”, per fer servir una expressió popular que l’oncle Baixamar repeteix sovint. La gent d’ordre –els que no som antivacunes, ni antisistema, ni fem cas del Bosé– hem dit “prou”. La mascareta a l’aire lliure no serveix per a res. Moltíssims experts ho han deixat molt clar.
No sé quina autoritat va dir que la mascareta al carrer, en realitat, servia només com a senyal d’advertència, i amb això ja està tot dit. Estic per fer com l’amic Josep Martí Blanch i posar-me una pastanaga al cap, com a metàfora de l’absurd d’alguns governants. Qui diu una pastanaga diu un cogombre, un nap o un plàtan.