27 des 2021 Exorcisme als Mossos
Ha estat un exorcisme polític, el més important de l’etapa post-procés. Del cessament del major Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra se n’han fet interpretacions molt diverses, segurament perquè el conseller Elena no va ser gaire clar ni detallat a l’hora d’explicar el relleu del servidor públic que té la responsabilitat de liderar els uniformats. El titular d’Interior va justificar el canvi amb objectius tan legítims i tan genèrics com consolidar un cos “més pròxim, feminitzat i arrelat al territori”. Finalment, el que n’ha quedat davant l’opinió pública és que el conseller no s’entén amb el major i decideix fer ús de la seva potestat per buscar algú de més sintonia amb els seus criteris sobre com ha de ser i actuar la policia autonòmica.
Més enllà de les tibantors entre Elena i Trapero –feia setmanes que eren conegudes– i més enllà del concepte de Mossos que tingui la nova cúpula d’Interior, és evident que el cessament del líder policial del Primer d’Octubre és una mena d’exorcisme de la classe política processista, i aquí coincideixen ERC –que ara dirigeix la conselleria del ram– i Junts. Recordeu que un exorcisme és un ritual del catolicisme que es fa per intentar expulsar d’una persona un esperit demoníac que n’ha pres el control i l’ha posseït. Amb el seu cessament, l’independentisme que governa la Generalitat elimina el control que l’heroi del 17 d’agost del 2017 tenia sobre l’única esfera del poder autonòmic relacionada directament amb el monopoli legítim de la força.
L’independentisme vol tancar una etapa que no tanca quan s’ocupa dels seus afers interns
Tenim escrit en aquestes pàgines que Josep Lluís Trapero ha estat víctima dels autoenganys, simulacres i decisions a cop calent que van marcar el procés des del moment en què el president Artur Mas va fer el pas al costat.
Com a policia modern i demòcrata que volia evitar els cops de porra als votants, Trapero va ser posat a la picota pels comandaments enviats des de Madrid, i va ser jutjat i absolt. Com a funcionari públic que no participava del projecte independentista i acatava la legalitat, Trapero va notar el menysteniment dels que havien creat la fantasia d’uns Mossos al servei d’una secessió. El major va quedar en terra de ningú, mal vist per uns i altres. Alguns no li reconeixen –i és mesquí que no ho facin– que una de les grans motivacions de Trapero ha estat evitar que el cos de Mossos fos eliminat o intervingut de manera permanent pel poder central. D’altres tampoc li perdonen que, durant l’etapa del conseller Sàmper, certes figures d’Interior de l’òrbita posconvergent fossin cessades.
Amb l’exorcisme sobre Trapero, l’independentisme oficial vol tancar una etapa que, paradoxalment, no tanca quan s’ocupa dels seus afers interns. La independència feta des dels despatxos de la Generalitat no era el millor pla, posava en risc la institució. Potser molesta que Trapero ho va veure venir.