02 gen 2022 Sol davant el perill
M’estic assegut darrere la porta, en la penombra. En comptes de tenir un rifle, vaig armat amb la tercera dosi de la vacuna. Em podeu dir Flanagan o O’Casey, però tingueu-me present en les vostres oracions. Estic sol davant el perill, tinc por però em sobreposo i penso que és millor plantar-li cara que provar de fugir. Ja han caigut molts dels meus amics: la Sílvia, el Carles, la Montse, el Xavier, el Manolo… Tots han sobreviscut però ho han passat malament. He tingut sort fins avui, però la sort és com una ampolla de whisky en una partida de pòquer: sempre s’acaba.
Tinc els cinc sentits posats en l’enemic que em ronda. Té tothom a les seves mans pèrfides. Des que va arribar al poble, es va apropiar de la nostra voluntat i no té compassió. Als comtats veïns, tampoc no van poder parar-lo, es va escapolir amb facilitat del xèrif i dels marshals que el perseguien, i va enganyar fins i tot les tropes federals que van enviar des de Fort Laramie per caçar-lo. Està en crida i cerca des de fa un parell d’anys, però la seva habilitat per canviar d’aspecte el converteix en un assassí sense parió. És tan letal com traçut quan es lliura a la seva tasca devastadora.
Tinc els cinc sentits posats en l’enemic que em ronda: és tan letal com traçut
Escolto el rumor del carrer mentre compto els minuts fins que arribi la meva hora. Puc escoltar el vent de la tarda, l’absència de nens i vells, la tristesa a la porta del saloon, el banjo del Joe sonant pels morts, que ja comptem per milers. Tard o d’hora seré presa del killer més odiat a l’oest de Topeka. Però no li ho posaré gens fàcil, lluitaré abans de ser ferit, potser mort, per aquest malparit. Maleeixo tots els idiotes que ens van dir que no arribaria mai fins aquí. Maleeixo els necis que, quan el telègraf va anunciar que les seves passes s’acostaven, van continuar fent la seva com si res, aliens al mal que el predicador McCoy havia vist en somnis, poblats per àngels en flames.
Aquí tenim l’any nou, amics. Puc explicar-ho i brindo per això. Potser serà el meu últim trago. Espero darrere la porta, mastegant el tabac que em va regalar el Sam, amb el que vaig cavalcar a la guerra. La meva ànima està en pau: he pagat els meus deutes, he escrit un parell de cartes, deixo les meves poques pertinences a Kimberly, la pèl-roja vivaç que potser em va estimar. Quan sigui l’hora, rebré aquest indesitjable com es mereix.