04 feb 2022 Política buidada
Sento a la ràdio una candidata de la plataforma Espanya Buidada (que va tenir càrrecs a Ciutadans) que diu que el seu nou partit no es mou per ideologia, sinó per coses concretes com guarderies, hospitals, casernes de la Guàrdia Civil, carreteres… Ho diu tan tranquil·la i potser s’ho creu. No sé si és pitjor que ho pensi o que sigui un cas més –un de tants– d’impostura monumental. Ximpleria o mentida? Em fascina que una persona que ha fet el salt a l’arena de la política sigui capaç de deixar anar una bestiesa tan gran, com si la ideologia fos un destorb, una excrescència, un gep que apareix en la gestió pública per fotre la bona gent que –com és sabut– no és d’esquerres ni de dretes, ni tot el contrari.
Ombres allargades de la llarga educació franquista? Tal vegada. “Facin com jo: no es fiquin en política”. La frase s’atribueix al dictador i tindria una versió actualitzada: “Facin com jo: no tinguin ideologia”. Tot això és molt vell, molt suat. Negar la ideologia amaga sempre alguna cosa que, a mig camí de la tecnocràcia i els salvadors de la pàtria, aterra en pantans perillosos. Massa aviat els d’Espanya Buidada s’apunten al populisme més facilot, el de “parlarem del que de debò interessa la gent”. Al final, tindrem una política buidada. I tindrem una democràcia mini en la qual Pablo Casado semblarà tot un premi Nobel.
Massa aviat els d’Espanya Buidada s’apunten al populisme més facilot
Si la ideologia molesta, no és estrany que flueixi en altres verals, verbigràcia el xou per escollir el concursant espanyol al Festival d’Eurovisió. N’hi ha prou amb escoltar i llegir les interpretacions doctrinals (molt sobrecarregades) que s’estan fent de les cançons que aspiraven a representar RTVE en aquest certamen. Ho anomenen guerra cultural, però és el succedani d’aquesta ideologia que molesta quan es parla de la reforma laboral, el reconeixement de la pluralitat nacional, les mascaretes injustificades al carrer o la llei mordassa, encara vigent. S’ha dit tot: que si Tanxugueiras representen una altra manera de fer Espanya, que si Rigoberta Bandini encarna l’empoderament femení, que si Chanel (la guanyadora) és més del mateix… De debò?
Idea per a una telesèrie calamar espanyola: s’anul·len tots els comicis i el govern de l’Estat es decideix mitjançant un Benidorm Fest, cada quatre anys. Presentat per Felipe González i José M.ª Aznar, esclar.