ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Llibres escolars de franc
4463
post-template-default,single,single-post,postid-4463,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

02 set Llibres escolars de franc

Els meus pares, que no eren rics, no es van queixar mai del que els costaven els llibres de text, en temps d’aquella EGB que més d’un enyora quan veu els problemes de la primària i la secundària actuals. Repeteixo: a casa no sobraven les pessetes, però s’entenia que la despesa en el material de l’escola era una bona inversió o, si més no, una inversió ben justificada. Que els llibres poguessin ser de franc –això vol dir pagats per tots plegats mitjançant les arques públiques– era una possibilitat que mai els va passar pel cap als meus progenitors, que van créixer enmig de les fortes privacions de la guerra i la postguerra. Ara, el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, declara que espera que els llibres escolars siguin gratuïts a les comunitats autònomes on encara no ho són.

Zapatero ens té acostumats a ser molt generós amb els diners d’altri i la seva actitud ha estat imitada pels ministres del seu Gabinet, inclòs Gabilondo, que semblava menys trampós que la resta, però que, finalment, toca la partitura que li posen davant. El Govern de les Espanyes vol repartir llibres per a totes les criatures bo i pagant els governs de les autonomies. D’això, en català, se’n diu tenir barra. En termes més fins, hom podria parlar de cinisme institucional, que connecta directament amb l’esperit neocentralista de la jugada impulsada per PSOE i PP per reformar la Constitució en un tres i no res, i deixant al marge aquells que a Madrid anomenen nacionalistes perifèrics, singularment els representants del catalanisme polític. La generositat de Gabilondo, expressada en l’actual context de retallades inajornables, és un sarcasme exagerat fins i tot per un catedràtic de Metafísica.

La conservació de l’Estat de benestar va en direcció contrària al desig del ministre d’Educació, no es pot enganyar la ciutadania, ni tan sols quan manca tan poc per a unes eleccions. El futur del model que hem construït a la majoria de països europeus no passa pel gratis total sinó, contràriament, per detectar més eficaçment les necessitats més importants i els sectors més febles de la societat. Tothom no pot rebre-ho tot. El fet que les famílies (excepte aquelles que ocupen les franges de l’exclusió social) facin l’esforç de pagar directament els llibres escolars, a més d’evitar carregar encara més l’erari amb una despesa generalista, hauria d’afavorir la creació d’una cultura cívica sobre el valor i el lloc del coneixement. Siguem seriosos: comparats amb la majoria d’inversions familiars habituals (algunes manifestament prescindibles), els llibres de text no són cars.

Alerta: hi ha moltes formes de populisme. Les declaracions del ministre Gabilondo sobre els llibres de franc són populisme del més descarat i atroç, més perillós que d’altres perquè passa inadvertit, i absolutament impropi d’una socialdemocràcia que es pretén responsable.

 

Etiquetes: